T’han regalat una vida. No és ni gran cosa ni poca cosa, senzillament és tot el que tens. Esta vida teua va des de la cèl·lula més xicoteta del teu organisme fins la constel·lació més llunyana. La vida i el món depenen de com l’observem i el mateix acte d’observar pot alterar per si mateix la percepció d’eixe món que pareix tan real. I si ens allunyem un poc? Una dona que s’apropa a la realitat d’una altra manera, que converteix les ombres en llum. Tot i que ha perdut un fill, l’amor davant el buit la impulsa a la vida. Una dona que perd el treball per ser apassionada. Una dona que és capaç de canviar el destí d’una altra. Una dona que ens emociona, que ens obri finestres a l’imaginari, que deixa entrar la llum en la cova que, a vegades, sembla la vida. Una dona irreal.