La sala Escalante ha complit 25 anys i per tal de celebrar-ho, entre altres coses, ha editat un llibrot molt luxós que repassa la història del teatre pel qual hem passat pràcticament tots i cadascú dels que fem allò que es va inventar una musa anomenada Talia. El llibre és molt bonic – va ser un dels últims dissenys de Paco Bascuñán- i fa una mica d’inventari de tot el que s’ha fet al llarg de tants anys en este espai del barri del Carme, a l’hora que recull bona cosa de lloances i amables paraules d’uns i d’altres. Fa 6 anys Quique Herreras em va demanar un article que parlara de la nostra experiència a la sala per a publicar-ho en un llibre que anava a celebrar els 20 anys del projecte teatral infantil. Jo vaig escriure el text, passaren un parell d’anys, i com no apareixia cap llibre, un dia que em vaig creuar amb Mr. Herreras li vaig demanar per ell; em va respondre que el llibre s’aplaçava cinc anys i que apareixeria per a celebrar els 25. El llibre ha aparegut i el meu article s’ha perdut en el llimb dels escrits mai publicats. Supose que les disculpes del senyor critic no m’arribaràn mai tot i que una persona que es dedica a la escriptura sempre esperes que aprecie més l’esforç que comporta. Regirant pels budells del meu ordinador he trobat l’article i he pensat en penjar-ho ací per si algú sent curiositat i el vol llegir
BAMBALINA, PINOTXO I RADIO FUTURA
Per a mi, Pinotxo és un obra que produeix una estranyesa molt semblant a la que provoca un indret llunyà. Quan arribes al teu destí pots desxifrar en una mateixa ventada d´emoció el perfum desconegut d´una altra civilització entreverat amb la teua pròpia substància cultural, la qual precisament, agafa cos dins de tu gràcies a l´efecte de la llum d´una altra latitud, que funciona com un reactiu.
Este titella de fusta de pi entestat a ser un xiquet com els altres i concebut al marge de la biologia ens transporta a un món superior on ens veiem representats d´una manera il·lusòria i deformada que per obra i art de la suggestió ens permet una comprensió més lúcida i efectiva de certs aspectes de la nostra consciència, més aïnes relacionats – com ben bé tot el que té a veure amb la conjugació del verb ser- en la infantesa. Pinotxo, és una creació en sentit estricte, ja que els valors que desenvolupa el seu imaginari han trascendit el seu temps i el seu autor per a conformar un ens artístic autònom, viu i en creixement continu.
