Cyrano de Bergerac

Només queda acudir a l’escenari on es representa aquest xicotet gran miracle i assistir en directe i de primera mà a la celebració d’un espectacle del qual seria injust dir que és original, perquè és molt més que això. A més de les virtuts més tècniques (la plasticitat escenogràfica, l’exactitud dels apunts musicals o la discreció amb què la luminotècnia crea i defineix ambients), aquest Cyrano és un malbaratament d’entusiasme interpretatiu, perceptible sobretot en el goig amb què s’afronta i resol el recitat. La màgia amb què arriben als espectador els recursos teatrals és el resultat de l’amor i l’entrega emocionada amb què els actors són vehicles d’un argument que recreen amb la més intensa de les poesies.