La caixa de joguets

Un concert/espectacle de Bambalina Teatre Practicable

La caixa de joguets es va estrenar a l’espai l’Almudí de la ciutat de València el 28 de desembre de 2022 dins de la programació nadalenca “Menut Palau” del Palau de la Música de València.El ballet pantomima per a xiquets i xiquetes La boîte à joujoux (La caixa de joguets) de Debussy va ser la darrera obra important que el músic va compondre per al teatre, acabada l’octubre del 1913. A l’origen era una història il·lustrada per l’artista André Hellé, especialista en llibres infantils. Hellé va transformar la història en un senzill guió per a un ballet, per al qual Debussy va acceptar compondre la música. Chouchou, la filla del compositor, tenia en aquell moment set anys, i va ser ella en part, juntament amb totes les nines i altres joguets, la que el va inspirar a l’hora de compondre la música per a piano. La partitura publicada de la peça conté il·lustracions plenes de color i encant i inclou comentaris sobre l’acció on s’aprecia el caràcter delicat i sensible que el compositor va imaginar per a la seua obra.
Debussy va anomenar l’obra ‘pantomima’, donant així a entendre que era un tipus d’entreteniment variat sense diàleg parlat, la base expressiva del qual és el gest i el moviment. A més, va manifestar algunes idees quant a com s’havia de presentar:
“-És molt senzill, fins i tot infantil!… Els personatges han de mantenir els seus moviments elementals i sintètics, i el seu aspecte burlesc de retallades de cartó, sense els quals l’obra no tindria cap sentit.”A més, va comentar que “només els titelles poden representar el significat de l’obra i l’expressió de la música”.
La música de La boîte à joujoux, que dura 40 minuts, és delicada, enginyosa i subtil, i està plena de referències a cançons populars, temes clàssics famosos, i al·lusions a altres composicions del mateix Debussy. Encara que continga paròdies notables com El cor del soldat de Gounod i la Marxa Nupcial de Mendelssohn, la música no és mai vulgar o pomposa. En un cert moment trobem un exòtic solo arabesc que Debussy explica en una nota a peu de pàgina: “és un antic cant hindú que encara es fa servir actualment per domar elefants”. El que confereix una coherència general a la partitura és l’ús recurrent de motius marcadament contrastats per als tres personatges principals: un toc de diana per al soldat, una exquisida melodia de vals per a la nina, i un motiu estrident i angular en intervals de segona major per a Putxinel·li.
La recuperació de l’art dels titelles en les darreres dècades del segle XX ha fet possible alguna proposta escènica més propera a la seua intenció inicial.
Potser el nostre interès en l´obra parteix d´aquesta idea, ja que pensem que per la nostra experiència i el context professional i musical que estem vivint, ens trobem davant una situació privilegiada per rescatar aquesta partitura i poder oferir-la al públic actual amb l´encant i la subtil poesia amb què va ser creada.