Ulisses
Ulisses
1992
Al voltant de l'obra
Els déus grecs habitaven el cim del mont Olimp, governaven sobre els éssers humans i o bé els afavorien amb la seua protecció o bé els abandonaven.
Alguns homes s’atreviren a desafiar els capricis dels déus i foren víctimes de la seua ira. Fou el cas d’Ulisses, el qual va ofendre Possidó en deixar cec el seu fill Polifem. Per aquest motiu no el deixava tornar a Ítaca i el va obligar a vagar sense rumb per tot el mar Mediterrani.
La història d’Ulisses és la història del viatge com una metàfora de la vida, de la lluita davant les dificultats i de la manera de resoldre-les.
Els nostres actors són déus d’un tauler on mouen les accions de l’heroi grec. Condicionen i controlen el viatge d’Ulisses i són alhora part del viatge. Dirigeixen el seu destí com manipuladors dels seus actes, però són també companys de viatge. L’ajuden a descobrir mons mentre ells també els descobreixen. Són conscients de la història que conten, universalment coneguda, però se sorprenen davant tot el que ocorre.
Un viatge ple de peripècies úniques, d’estratègies que t’omplin d’experiències, de jocs compartits on cada acte, cada escena, és un univers. Li hem demanat a Ulisses que ens deixe una altra vegada seguir-lo mentre busca la seua Ítaca, potser així trobarem també la nostra.
Llarga vida a l’heroi grec.