La funció a la Fira de Titelles de Lleida va resultar finalment inqualificable. Mira que solen ser estranyes les representacions als festivals i a les fires però em sembla que esta a batut tots els records. Quasi tot el públic assistent estava format pels membres dels diferents jurats que la direcció del Festival havia constituït per atorgar una llarga llista de premis i mencions. Així és que més que actuar per a un públic que va a gaudir amb curiositat d’una proposta escènica ho férem per a un tribunal hiperanalitic que no es va relaxar mi una mil·lèsima de segon al llarg de l’hora llarga que dura la representació. La densitat avaluadora era tal que es podia tallar amb un ganivet. Ja us podeu imaginar tot el que van haver de patir David, Merce i Zap. A la fi no va anar malament la cosa i hem rebut el premi de les Autonomies i una menció especial del Jurat Internacional. En enterar-nos ens sentirem com si haverem aprovat alguna mena d’oposicions. Uf! Quina angoixa! No cal que us diga que les escenes amb humor no funcionaren de cap de les maneres.
Els comentaris estan tancats.