Fa uns mesos, despr\u00e9s L’en\u00e8sima malifeta de la directora General de Teatres de la Generalitat i d’un article d’Ester Pinter on s’explicava amb claredat la deriva econ\u00f2mica de l’ens que administra els diners de les Arts Esc\u00e8niques valencianes, posarem en marxa, un grup de teatrers, una iniciativa per analitzar i fer p\u00fablica la nefasta gesti\u00f3 d’aquesta dona. La reacci\u00f3 tamb\u00e9 va ser fruit del desassossec que ens produ\u00efa l’inmovilisme del conjunt de la professi\u00f3 els darrers mesos i de la degradaci\u00f3 pol\u00edtica general a la nostra Comunitat. -Hi ha que fer alguna cosa, siga el que siga (Pensarem) -Com sempre, no aprofitar\u00e0 per a res (ens responien alguns). Ja sabeu, no hi ha millor coartada per a quedar-se a casa amb els bra\u00e7os creuats i la consciencia dormida. Ens posarem en marxa i a la fi f\u00e9rem p\u00fablic un document on es desvetllava amb contund\u00e8ncia les incongru\u00e8ncies i desprop\u00f2sits comesos per aquesta gestora a m\u00e9s de la seua excentricitat i manca d’\u00e8tica. Aquest document a fet c\u00f3rrer molta tinta als diaris despr\u00e9s de que aconseguira l’adhesi\u00f3 de m\u00e9s de 400 professionals del Teatre, el Circ i la Dansa, i el m\u00e9s important, ha aconseguit desactivar el recel i la desconfian\u00e7a que semblava disgregar-nos i paralitzar-nos per a deixar pas a l’aparici\u00f3 d’un esperit m\u00e9s solidari. Almenys amb aquesta sensaci\u00f3 ens quedarem despr\u00e9s la Taula Rodona celebrada a l’Octubre Centre de Cultura Contempor\u00e0nia el 28 de mar\u00e7. A hores d’ara, Inmaculada Gil-L\u00e1zaro continua atrinxerada al b\u00fanquer-coreogr\u00e0fic de Burjassot vivint la seua realitat paral\u00b7lela mentre tot al seu voltant es descomposa i s’ensorra. L’\u00faltima prova d’a\u00e7\u00f2 que dic \u00e9s la dimissi\u00f3 que li ha presentat a la Consellera el fins ara subdirector financer Aquilino Medina, a la premsa es diu que han alegrat motius personals, per\u00f2 tots sabem, perqu\u00e8 en aquesta petita-gran ciutat tots ens coneguem i tots parlem, que Inmaculada li ha trencat els nervis i que ja no pot m\u00e9s. La seua ren\u00fancia ha anat acompanyada d’un interessant llistat d’anomalies i desprop\u00f2sits comesos per la german\u00edsima del diputat Ignacio Gil-L\u00e0zaro ( el “sin ti no soy nada” de Rubalcaba). Aquest llistat el t\u00e9 la Consellera a les mans i tots ens morim de curiositat per con\u00e8ixer el seu contingut. Per\u00f2 la consellera Trini Mir\u00f3 calla i aquest silenci ens te a tots agraviats i se suma a la resta de membres del Consell que fa temps que treballen per als interessos propis i del seu partit en contra dels interessos dels ciutadans. Una perversi\u00f3 intolerable, una malaltia que acabar\u00e0 parant-li el cor al nostre pa\u00eds.<\/p>\n
Hu\u00ed<\/strong> han eixit dos articles m\u00e9s, dues anelles m\u00e9s de la cadena que em sembla acabar\u00e0 ofegant la Directora de Teatres. El temps acaba posant cadasc\u00fa al seu lloc. Quin ser\u00e0 el dest\u00ed d’aquesta dona? El que sembla haver fet \u00e9s un delicte. A ning\u00fa dels que ens dediquem a les arts esc\u00e8niques ens extranya. Qu\u00e8 trist per atots!<\/p>\n Fa uns mesos, despr\u00e9s L’en\u00e8sima malifeta de la directora General de Teatres de la Generalitat i d’un article d’Ester Pinter … <\/p>\nArticle Levante on s’explica la falsificaci\u00f3 del balan\u00e7 2008 de l’ens Teatres de la Generalitat entregat als membres del Consell Rector.<\/a><\/strong><\/h3>\n
Resposta de la Diretora General.<\/a><\/strong><\/h3>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"