![\"502745_1.jpg\"](\"https:\/\/bambalina.es\/\/wp-content\/uploads\/2008\/06\/502745_1.jpg\")
<\/a><\/p>\n<\/p>\n
Desp\u00fas-ahir vaig anar per primera vegada a la meua vida al Palau de les Arts valenci\u00e0. Vaig veure i escoltar el SIEGFRIED de Wagner amb la direcci\u00f3 musical de Zubin Metha i posada en escena de la Fura dels Baus. Era dia d’estrena i vint minuts abans de que comen\u00e7ara la representaci\u00f3 em va telefonar Ximo a casa molt excitat per dir-me que li oferien dues invitacions al tercer pis si era capa\u00e7 d’arribar a l’hora amb la indument\u00e0ria apropiada per a no desafinar envoltat d’all\u00f2 m\u00e9s llampant de la societat valenciana, ell i el seu acompanyant, \u00e9s clar… O siga moi. I all\u00e0 que ens presentarem a la velocitat de la llum perqu\u00e8 no era q\u00fcesti\u00f3 de llen\u00e7ar a perdre tan ins\u00f2lita oportunitat. Sembla ser que es produ\u00efren a \u00faltima hora m\u00e9s abs\u00e8ncies protocol\u00b7l\u00e0ries de les esperades i alguns empleats de la casa van fer una captaci\u00f3 d’urg\u00e8ncia per tal d’evitar els antiest\u00e8tics buits a les butaques. Em vaig quedar impressionat per moltes coses: la fabulosa qualitat de l’orquestra, el nivell vocal dels cantants, l’ac\u00fastica impecable, l’armonia arquitect\u00f2nica de l’interior de la sala, el desplegament de mitjans a l’escenari, el nombrosisim equip hum\u00e0 que sost\u00e9 tot all\u00f2 i la inimaginable, per a mi, despesa econ\u00f2mica que ha d’alimentar aquesta empresa de dimensions descomunals. Necessitar\u00e9 un temps per assimilar l’experi\u00e8ncia encara que al temps que escoltava la veu dels herois wagnerians vaig entendre l’orgull que hauran sentit molts valencians asseguts a les butaques d’aquell auditori pensant que tot all\u00f2 tan fabul\u00f3s que contemplaven s’estava produint a sa casa. Moltes altres idees poden matisar o contrapuntar esta, per\u00f2 crec, que de vegades, hi a que superposar el reconeixement al sentit cr\u00edtic.<\/p>\n