{"id":4354,"date":"2019-12-17T14:31:55","date_gmt":"2019-12-17T12:31:55","guid":{"rendered":"http:\/\/bambalina.es\/?p=4354"},"modified":"2019-12-17T15:43:01","modified_gmt":"2019-12-17T13:43:01","slug":"pep-cortes-amant-les-persones-una-per-una","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bambalina.es\/ca\/la-compania-la-companyia\/pep-cortes-amant-les-persones-una-per-una","title":{"rendered":"PEP CORT\u00c9S; amant de les persones, una per una."},"content":{"rendered":"

El temps passa i amb l’edat que ara tinc, note de vegades, que hi ha molts records que comencen a desdibuixar-se i fins i tot desapar\u00e8ixer. \u00c9s un dels motius pels quals ara aprecie m\u00e9s el gest personal de fixar amb l\u2019escriptura esdeveniments del passat, assegurant aix\u00ed una certa perviv\u00e8ncia d\u2019eixos instants significatius de la vida que et defineixen i et conformen.<\/p>\n

L\u2019altre dia em va sorprendre la not\u00edcia de la mort de Pep Cort\u00e9s. La impressi\u00f3 em va omplir la mem\u00f2ria de records antics on ell apareixia. El desconcert em va transportar directe a la cambra dels reflexos on aparegueren n\u00edtids i lluminosos tots aquells dies compartits, ara deu fer m\u00e9s de trenta anys. I vaig necessitar escriure alguna cosa, com qui necessita tornar al poble per recuperar l\u2019orientaci\u00f3 i mitigar aix\u00ed la inquietud constant d\u2019haver-se extraviat.<\/p>\n

Eren els primers anys huitanta. Un viatge a Barcelona que ens va portar a la C\u00fapula Venus, teatre situat a les Rambles, per veure Qui vol un mIraclet de Dario Fo amb Pep Cort\u00e9s i Ra\u00fcl Torrent. Va ser la primera vegada que veia a Pep dalt d\u2019un escenari i em va enlluernar per molts motius: el que ara se\u2019m fa m\u00e9s pal\u00e9s \u00e9s aquella desimboltura, la insol\u00e8ncia d\u2019aquella caterva de personatges que tots dos eren capa\u00e7os d\u2019encarnar amb una vitalitat i una destresa absolutament in\u00e8dites per a mi. Em vaig commoure per primera vegada davant un teatre pur i honest que parlava a l\u2019espectador amb eixa franquesa d\u2019esperit tan propera per una banda per\u00f2 tan infreq\u00fcent en els escenaris d\u2019aquell temps.<\/p>\n

Despr\u00e9s de la funci\u00f3 ens saludarem i acabarem compartint taula i conversa aquella nit. Resulta f\u00e0cil d\u2019imaginar com d\u2019emocionat escoltava aquell actor que acabava de veure a dalt l\u2019escenari en aquella funci\u00f3 magistral. Pep es va mostrar molt interessat en aquella companyia novella d\u2019Albaida amb eixe nom entre c\u00e0ndid i coent a l\u2019hora: Bambalina titelles. Parlarem de tot, en especial de la companyia alcoiana La Cazuela que per a nosaltres, en aquell temps, era quasi una instituci\u00f3 ol\u00edmpica, per l\u2019admiraci\u00f3 que ens despertava i per ser Alcoi la nostra ciutat de refer\u00e8ncia teatral. Uns pocs anys abans hav\u00edem conegut a Mario Silvestre, director de La Cazuela i de l\u2019antiga Casa de Cultura d\u2019Alcoi. Va ser gr\u00e0cies a Mario que ens presentarem per primera vegada en el xicotet escenari d\u2019eixa casa de cultura i va suposar un esdeveniment tan notable en la nostra traject\u00f2ria que encara hui presumim d\u2019aquella fita.<\/p>\n

No s\u00e9 si va oc\u00f3rrer aquella mateixa nit o arran d\u2019ella per\u00f2 de seguida li proposarem a Pep que ens dirigira el projecte que est\u00e0vem preparant; es tractava d\u2019un musical per a xiquets que es deia Ferrabr\u00e0s. Per a nosaltres va suposar tot un repte ya que ens ho plantejarem com un canvi de patr\u00f3 creatiu i de producci\u00f3. El resultat va ser un espectacle exit\u00f3s que va resituar la nostra companyia en molt bon lloc dins l\u2019\u00e0mbit del teatre valenci\u00e0 per a tots els p\u00fablics d\u2019aquell moment.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\u00c9s un gran deute que sempre tindrem amb Pep, amb la perspectiva que d\u00f3na el temps resulta molt f\u00e0cil veure que sense la seua aportaci\u00f3 aquella nova empresa havera estat impossible. La seua experi\u00e8ncia constru\u00efda en mil funcions arreu de tot l\u2019Estat, la seua intu\u00efci\u00f3 d\u2019actor inquiet i comprom\u00e9s i la seua qualitat humana facilitaren aquell salt qualitatiu que tant va significar. Eixe gir en la nostra carrera art\u00edstica mai havera estat possible sense ell i el nostre pervindre havera estat altre molt diferent.<\/p>\n

Els mesos d\u2019assajos a aquell local fred i destartalat vora la carretera de Val\u00e8ncia van propiciar un munt\u00f3 d\u2019experi\u00e8ncies interpersonals cordials i emotives que encara omplin d\u2019estima i gratitud el record d\u2019aquell temps. Josep Policarpo, Vicent Vila, Ram\u00f3n Cardo, Raquel Ricart, Jordi Moran i Pep Cort\u00e9s compart\u00edem la casa, el treball i l\u2019entusiasme per aprendre de veritat a fer all\u00f3 que ens fascinava i encara coneixiem ben poc: el teatre.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Molts anys despr\u00e9s (UB\u00da 2005) ens retrobarem a l\u2019altra part de l\u2019espill, en esta ocasi\u00f3 ell era l\u2019actor i jo el director. Va ser per a mi un proc\u00e9s molt complex per la magnitud del muntatge per\u00f2 sempre recordar\u00e9 les paraules de Pep uns dies abans l\u2019estrena a les Naus de Sagunt: \u201cNo les tenia totes amb tu per\u00f2 he vist que saps el que et fas i et mereixes tot el meu respecte\u2026 \u201c
\nPep era pla i franc i eixos valors en teatre s\u00f3n or pur. Neus Agull\u00f3 un dia parlant de Pep va expressar esta idea d\u2019una manera molt directa: \u201c Jo he treballat amb John Strassberg, Bigas Luna i Carles Alfaro per\u00f2 el que preferisc com a director es Pep Cort\u00e9s perqu\u00e8 no va amb roman\u00e7os, ell em diu, fes tres passes endavant mira al p\u00fablic i digues la r\u00e8plica amb veritat i claredat\u2026 Jo no necessite m\u00e9s.\u201d<\/p>\n

Eixa veritat i claredat no exempta de reflexi\u00f3 y profunditat s\u00f3n un llegat valu\u00f3s que molts de nosaltres hem arribat a comprendre gr\u00e0cies a la proximitat d\u2019un home de teatre genu\u00ed que ens ha estimat a tots, perqu\u00e8 tots signific\u00e0vem el teatre per a ell, amant de les persones com era, una per una.<\/p>\n

Gr\u00e0cies per tot, company.<\/p>\n

jaume policarpo<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El temps passa i amb l’edat que ara tinc, note de vegades, que hi ha molts records que comencen a … <\/p>\n

Read more<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[12,8],"tags":[44],"class_list":["post-4354","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-amigos-amics","category-la-compania-la-companyia","tag-pep-cortes","infinite-scroll-item","generate-columns","tablet-grid-50","mobile-grid-100","grid-parent","grid-50"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bambalina.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4354","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bambalina.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bambalina.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bambalina.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bambalina.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4354"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/bambalina.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4354\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4362,"href":"https:\/\/bambalina.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4354\/revisions\/4362"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bambalina.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4354"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bambalina.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4354"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bambalina.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4354"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}