![\"\"](\"https:\/\/bambalina.es\/wp-content\/uploads\/Kidd_09-1-1280x793.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
<\/p>\n
quaranta anys de somnis, d’esfor\u00e7, de resist\u00e8ncia: de teatre.<\/p>\n
Ara que jo tamb\u00e9 en tinc quaranta, mire cap enrere i recorde la primera impressi\u00f3 en veure Bambalina a l’escenari del teatre Escalante amb un dels seus primers espectacles: Pinotxo. O quan, estudiant art dram\u00e0tic, vaig veure Quixot i vaig caure encisat, somiant poder fer, amb el temps, alguna cosa com aquella.<\/p>\n
Ara fa ja deu anys, em van buscar per col\u00b7laborar amb ells, i despr\u00e9s hem continuat treballant de la m\u00e0, encetant projectes, al\u00e7ant la pols de mil escenaris. Recorde Mr. Kidd, La Celestina, \u00c8dip… I en fer-ho me n’adone que treballar amb ells \u00e9s tornar a ser xiquets, a il\u00b7lusionar-te, a infondre vida, a jugar, a creure… Perqu\u00e8 al seu costat \u00e9s possible creure, creure de nou que tot ho pots i que els anys no pesen, que la vida no pesa, i ara pense que aix\u00f2 deu ser el teatre, la fam\u00edlia, la vida. Per altres quaranta anys m\u00e9s de vida al vostre costat.<\/p>\n
Pau Gregori<\/em><\/p>\n Cuarenta a\u00f1os de sue\u00f1os, de esfuerzo, de resistencia: de teatre.<\/p>\n Ahora que yo tambi\u00e9n tengo cuarenta, miro hacia atr\u00e1s y recuerdo la primera impresi\u00f3n cuando vi a Bambalina en el escenario del Teatre Escalante con uno de sus primeros espect\u00e1culos: Pinocho. O cuando estudiando Arte Dram\u00e1tico vi Quijote y ca\u00ed enamorado, so\u00f1ando poder hacer , en alg\u00fan momento, algo como aquello.<\/p>\n Ahora hace ya diez a\u00f1os, me buscaron para colaborar con ellos, y despu\u00e9s hemos seguido trabajando de la mano, emprendiendo nuevos proyectos, levantado el polvo de mil escenarios…Recuerdo Mr. Kidd, La Celestina, \u00c8dip…i me doy cuenta que trabajar con ellos es volver a ser ni\u00f1o, a ilusionarte, a dar vida, a jugar, a creer…Porque con ellos es posible creer, volver a creer que todo lo puedes y que los a\u00f1os no pesan, que la vida no pesa, y creo que eso debe ser el teatro, la familia, la vida. Por otros cuarenta a\u00f1os m\u00e1s de vida a vuestro lado.<\/p>\n Pau Gregori<\/em><\/p>\n Quaranta anys viatjant amb la maleta plena de titelles, objectes i poemes. quaranta anys de somnis, d’esfor\u00e7, de resist\u00e8ncia: … <\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/bambalina.es\/wp-content\/uploads\/Kidd_01-1-848x1280.jpg\")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"