Tres personatges atrapats per la interpretaci\u00f3: una cantant de jazz, el seu fill marionetista i una stripper que entrar\u00e0 en les seues vides. Imprevisibles perqu\u00e8 s\u00f3n humans, sensibles perqu\u00e8 ens obrin els seus camins m\u00e9s secrets, complets perqu\u00e8 es consideren irremeiablement inacabats. Viuen amb el pes del passat o de la culpa, es barallen entre la rivalitat i l’adoraci\u00f3 que inspiren els pares, necessiten respostes. Una preciosa m\u00fasica en directe els acompanya i ens obri els porus de la pell perqu\u00e8 les emocions penetren m\u00e9s r\u00e0pid.<\/p>\n
El nostre espectacle es podria anomenar Stephen Hawking o Lance Armstrong en lloc de Lennon. Qualsevol persona amb un handicap ineludible li hauria pogut prestar el seu nom al gos del nostre marionetista David. I \u00e9s que la natura sempre acaba per fer-nos lletjos, inv\u00e0lids, maldestres\u2026o pitjor encara, d’una puntada de peu ens llan\u00e7a al buit de la manera m\u00e9s perversa, tal com li va passar al mateix Lennon. <\/span><\/p>\n La nostra obra tracta aquesta gent, que b\u00e9 pogu\u00e9rem ser tots. Si quan la vida se’t posa en contra eres capa\u00e7 de transformar el neguit inicial en r\u00e0bia positiva, en for\u00e7a creadora, etresun dels nostres, eres un dels que s’encabiten a alterar l’ordre de les coses, sempre tan injust i imperfecte , sempre solapat sota les promeses de felicitat dels mercaders moderns. <\/span>A l’altre extrem trobem els rancuniosos que sempre acusen els altres, i fins i tot el mateix D\u00e9u, de les seues desgr\u00e0cies i tot el que s\u00f3n s’impregna d’un ressentiment paralitzant. Per\u00f2 el m\u00e9s important \u00e9s saber que l’exist\u00e8ncia dels uns posa en evid\u00e8ncia els altres. <\/span><\/p>\n Abans d’iniciar aquest projecte, pensant en el teatre i en tots els que ens hi dediquem, em preguntava per l’ess\u00e8ncia de la nostra vocaci\u00f3, pel misteri que explica una atracci\u00f3 tan intensa, fins i tot un instint que de manera activa o latent condiciona cada instant de la nostra exist\u00e8ncia. Em vaig posar a escriure sense tenir la resposta, tot i que considerava que era imprescindible per comen\u00e7ar. Tot va anar adquirint forma i de sobte Lola, la nostra stripper, ens va donar la resposta: <\/span><\/p>\n LOLA: Al m\u00f3n hi ha dos tipus de persones: les que s\u00f3n d’ac\u00ed i les que v\u00e9nen d’un altre lloc. Nosaltres tenim a la mem\u00f2ria coses d’un altre lloc, com d’un altre planeta\u2026 Ens parlen des del cel, i les coses que v\u00e9nen del cel no es poden expressar amb paraules normals. T’has d’inventar un altre idioma, si el descobreixes i aprens a parlar-lo, et salves\u2026 Si no el descobreixes\u2026 Ja ho saps\u2026 Com una moto per a tota la teva vida! <\/span><\/p>\n Sentir el p\u00fablic \u00e9s com parlar amb els extraterrestres. \u00c9s una d’aquelles experi\u00e8ncies que t’allunyen de la selva de la biologia i t’introdueixen a l’imaginari on tot deixa de ser natural i es transforma en aut\u00e8nticament hum\u00e0. Viure en aquesta dimensi\u00f3 \u00e9s, sens dubte, la veritable addicci\u00f3 que pateix Caterina i la resta d’habitants de l’escenari, inclosos nosaltres<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Tres personatges atrapats per la interpretaci\u00f3: una cantant de jazz, el seu fill marionetista i una stripper que entrar\u00e0 en … <\/p>\n