Hem estat fent moltes funcions este mes de desembre a la Sala Escalante (exactament deset), a més del nombre, dissortadament inusual, volem deixar constància del privilegi que suposa poder treballar a un mateix espai al llarg de tans dies davant un públic infantil sensible i intel·ligent que et reconcilia amb este tipus de teatre que ha d’eixamplar el coneixement i la imaginació a l’hora que ha de transmetre també valors educatius. Una noció del teatre que cal reivindicar sempre, i més ara que la crisi sembla que tot ho decante al pur entreteniment, més buit i també més comercial. Luis Meliá, David Durán y Carlos Gracia, sensibles i vigorosos intèrprets del muntatge, s’ho han passat genial cada dia acompanyant l’Ulisses al seu llegendari viatge.
Aprofitem per a penjar algunes de les fotos que ha fet Samuel Domingo esta vegada. Com sempre, ha sabut fer més palesa alguna d’aquelles coses especials que circulen per dins els actors quant estan actuant. I es que es que té ull de fotògraf vertader.
I també aprofitem per a publicar la carta d’Ana, una petita espectadora que ens ha comentat les seues impressions en veure la funció.
Mi madre me ha pedido que te cuente que me ha parecido la obra de Ulisses,
¡allá voy!…
Me lo he pasado genial porque era muy divertida y había un actor calvo que
era el que más me gustaba porque sus voces daban risa aunque no entendiera nada porque solo decía cuatro palabras. Me hubiera gustado saber lo que decían y hasta sería más interesante de lo que es, la suerte es que como he estado trabajando estas historias solo han habido tres escenas que no he entendido bien.¡Me ha encantado!
Un beso: BLANCA