Quixot
PER A DESPLAÇAR-SE
PRÉMER LES FLETXES DE LA CANTONADA INFERIOR
O LES TECLES:
PER A DESPLAÇAR-SE
LLISCAR PANTALLES
VERTICALMENT
Quixot
Quixot
Quixot
Dos oficiants vestits de negre, una taula, el joc de llums i ombres, la gestualitat precisa i la música matisada es funden, recreant un Quixot mut i no obstant això eloqüent, que evoquen les pintures de Goya, gòtiques, expressionistes...
Quixot a soles, en una estada de la seua casa, llig obsessivament llibres de tota mena fins a embogir. Així comença esta obra que mostra la bogeria d'Alonso Quijano, el seu amor per Dulcinea i l'especial relació que manté amb Sancho.
A través d'episodis com l'aventura dels molins de vent o l'escena del Retaule de Maese Pedro (el teatre de titelles dins del teatre de titelles) veiem com Quixot va barrejant realitat i ficció fin que finalment és humiliat pels que li envolten i vençut pels seus propis dimonis.
Quixot
AUDIO
QuixotAl principi només volíem donar-li a Quixot l'oportunitat d'eixir, oferir-li un espai diferent, un temps nostre. Però en tendir la mà per a pujar-li a l'escenari, va tirar fort, ens va ficar dins del llibre i va tancar la tapa.
Veient-li viu sobre la taula, la força venia del seu ser interior, del seu pensament íntim, la mirada visionària, les palpitacions, la respiració... I va anar directe al cor, acariciant els sentits, despertant totes les emocions, furgant les nostres entranyes.
Després, en donar-li la teua veu, el teu gest, la teua pròpia ànima, sents que no dones res, que s'apropia de tu transformant-te en cavaller errant, arrossegant-te contra els gegants —o són molins, o són les meues pròpies mans?—. T'enamores de Sancho, de Dulcinea, dels seus llibres. I sorgeix un joc quasi pervers, multiplicat en l'espill del teatre fins a perdre's en l'infinit. I, en mirar, la sensació de vertigen és inevitable.
La bogeria de Quixot, del teatre, de la vida... Bogeria creativa a la fi, que desperta pura passió per este Quixot-Titella tan nostre i tan universal.
Al principi només volíem donar-li a Quixot l'oportunitat d'eixir, oferir-li un espai diferent, un temps nostre. Però en tendir la mà per a pujar-li a l'escenari, va tirar fort, ens va ficar dins del llibre i va tancar la tapa.
Veient-li viu sobre la taula, la força venia del seu ser interior, del seu pensament íntim, la mirada visionària, les palpitacions, la respiració... I va anar directe al cor, acariciant els sentits, despertant totes les emocions, furgant les nostres entranyes.
Després, en donar-li la teua veu, el teu gest, la teua pròpia ànima, sents que no dones res, que s'apropia de tu transformant-te en cavaller errant, arrossegant-te contra els gegants —o són molins, o són les meues pròpies mans?—. T'enamores de Sancho, de Dulcinea, dels seus llibres. I sorgeix un joc quasi pervers, multiplicat en l'espill del teatre fins a perdre's en l'infinit. I, en mirar, la sensació de vertigen és inevitable.
La bogeria de Quixot, del teatre, de la vida... Bogeria creativa a la fi, que desperta pura passió per este Quixot-Titella tan nostre i tan universal.
Quixot
«[…] Dura apenas una hora, pero hay en ella más intensidad que en muchos espectáculos de mayor extensión. Posee el raro don de ofrecer algo nuevo sobre algo de sobra conocido. Algo diferente, delicado, intimista, hermosamente triste, misteriosamente apacible, artificiosamente humano, poéticamente deslumbrador».
«[…] Don Quijote juega con seguridad sobre el negro de Goya y sobre las sugestiones góticas, subrayando enérgicamente signos de muerte, ascética locura y poética desesperación. El espectáculo, rebosante de austera melancolía y sujeto a una cámara oscura, demuestra por su perfecta integración entre actores y marionetas cómo el teatro de títeres posee mil caras sobre las que indagar».
«[…] Estamos ante una obra arriesgada, valiente, repleta de sugerencias, sin apenas concesiones, con la que podemos asistir, además de a la puesta en escena de la ficción cervantina, al gran ceremonial del arte de la marioneta. Especialmente recomendable para espíritus sensibles e inquietos, abiertos a la creatividad».
Quixot
Quixot
«[…] El teatro de marionetas de Bambalina permite que títeres y humanos se complementen para conseguir un efecto seductor. A veces, las voces y los rostros de los marionetistas expresan pensamientos y sentimientos que no pueden ser expresados por la madera y el tejido manipulados; otras veces, los humanos se convierten en las fuerzas malévolas de los sueños de Don Quijote. Sorprendentemente envolvente».
«[…] Los títeres y sus marionetistas humanos (¿lo son?) consiguen una misteriosa vida a partir del artificio. Parece totalmente correcto recrear con marionetas la gran fábula de Cervantes, acerca de los límites fluctuantes entre fantasía y realidad. Antes que espectacular es intrincadamente sutil, pero literariamente cautivadora».
Quixot
Quixot
Bambalina apareix en l'escena valenciana en 1981 i dirigeix la seua mirada cap a una modalitat tan singular com el teatre de titelles. La companyia sempre ha destacat per la voluntat d'obrir el codi dels titelles cap a mons clarament interdisciplinaris i ha presentat propostes amb una dramatúrgia viva, emparentada amb altres arts visuals.
En la seua llarga trajectòria ha posat en escena alguns títols emblemàtics del repertori literari i musical universal com Pinotxo, Quixot, Ulisses, Cyrano de Bergerac, Alícia, El Retablo de Maese Pedro, Història del Soldat, Hola, Cenerentola!, Carmen i El geperut de Notre Dame.
També ha desenvolupat una línia de creació més personal amb propostes com El Jardín de las delicias, Pasionaria, La Sonrisa de Federico García Lorca, El cel dins d’una estància, Kraft, La mujer irreal, Cosmos, Petit Pierre, Cubs, Kiti Kraft (Premio MAX 2018 Mejor espectáculo público familiar).
En la seua última etapa continua amb l'adaptació de clàssics universals com La Celestina (4 Premis Arts Escèniques Valencianes: Millor direcció escènica, Millor adaptació text, Millor actriu, Millor espectacle de teatre). A l'agost de 2019 estrena Hamlet, el seu primer Shakespeare, en el Festival Sagunt a Escena. Jorge Valle, únic actor en escena és nominat com a Millor actor en Premis Arts Escèniques Valencianes 2020
Èdip, versió de Jaume Policarpo, s'estrena al novembre de 2020 en el Teatre El Musical de València i en 2023 estrena una versió ampliada que inaugura el Festival Sagunt a Escena. La seua última adaptació és l'obra Curial i Güelfa, estrenada en 2023 i acabada de presentar en la Mostra de Teatre d’Alcoi.
Quixot
DireccióCarles Alfaro
Guió Jaume Policarpo
Banda Sonora OriginalJoan Cerveró
ActorsPau Gregori
Jorge Valle
Construcció de titellesMiguel Angel Camacho
Vestuari de titellesADAME
FotograiaVicente A. Jiménez
Producció ExecutivaRuth Atienza
VídeoSergio Serrano
DistribucióMarisol Limiñana
Quixot
Premis
Millor espectacle del Festival de Marionetas de Botosani (Rumanía)
Menció d’Honor del Gran Teatro de La Habana, 1999 (Cuba)
Millor Espectacle Int. Puppet Festival Torun, 1999 (Polonia)
Millor aportació dramatúrgica Mostra Titelles Vall d’Albaida, 2005 (Valencia)
Quixot
Bambalina Teatre Practicable
Carrer Manyà, 5-baix
46009, València
(+34) 96 391 13 73
(+34) 664 576 071
info@bambalina.es
bambalina.es