El passat cap de setmana férem la continuació de COSMOS a la sempre acollidora sala CARME de València. Quatre funcions complementaries a les del Festival VEO que ens reportaren una sensació positiva que va matisar la percepció que ens havia quedat de la reacció del públic a la nau industrial del Forn d’Alcedo. També decidirem sintetitzar la part final del muntatge i així atendre el comentari general que els espectadors ens havien fet arribar de que aquesta part – que indaga en l’objecte com a element que determina i dibuixa l’espai o com a continent simbòlic d’idees i emocions- per la cadència lenta que la caracteritzava, et treia fora, propiciava la desconnexió. Els actors, havent assimilat ja el procés i tenint ja molt integrat al cos el viatge que per a ells suposa la funció, realitzaren quatre actuacions impecables, plenes d’harmonia i subtileses. Aquesta va ser, sense dubte, la clau que explica la efusivitat del públic i aquella sensació barreja de complaença i alegria que a tots se’ns va pintar a la cara en acabar. La planta baixa de la sala ens va servir per muntar les instal·lacions i fer el recorregut previ a la representació. Aquest espai manté intacta aquella atmosfera de taller en desús al marge del temps, un marc perfecte que promou infinitat de suggestions i aporta una càrrega poètica única a tot el que succeïx al seu interior. Agraïm a Aureli, a Raul i a Jesús la seua amabilitat i el seu entusiasme per aconseguir que COSMOS a la SALA CARME haja estat una experiència inoblidable per a tots.