A la fi hem estrenat. Després la catarsi provocada per la crisi de la vespra, el dissabte tot va discurrir sosegadament bé, la funció en especial. S’ha tornat a complir eixa estranya superstició teatral que diu que l’últim general ha d’eixir malament per a que l’estrena eixca bé. Ara no sé ben bé que dir del muntatje, em trobe intentant agafar distància per aconseguir veure el que hem fet com ho pot veure la resta de la gent. Us deixe unes fotos que vaig fer després la funció, a la cafeteria del teatre Serrano. Així ens vam quedar després el part.
