Blog

“¿HAY ALGÚN GITANO EN LA SALA?”

Publicado en: Uncategorized

(Josep ZP desde Pekin en la xina-na)

El 13 de setembre de 2010 Ángeles Gonzàlez inicia una batalla de magnituts mai no experimentades durant la trajectòria de Bambalina. Mentre, nosaltres dormíem a l’hotel.

El teatre bé. La sala. l’ascensor, la pantalla de l’ascensor, els tamborets tipo bar dels amfiteatres, els vàters de la Xina. Molt bé els vàters de la Xina, i els camerins. Hui Carmen, en compte de fer una mamada ha fet un massage. Ens han telefonat a les 7h. A David li han entrat amb un mòbil en la mà. És molt típic a Pekin.

Pel matí els xinesos fan molt de soroll i esternuden al menjar. Als avions en canvi tiren nyardos contínuament a la bosseta de paper de tirar els vòmits. I la guarden entre les revistes del seient. I dels nyardos, al dinar.

Hem anat al centre comercial més gran d’Àsia a pel nostre àpat. O això ens ha dit Fátima, què és una mena de verge amb els ulls més horitzontals i moderna però amb classe. Fuma cigarrets mentolats molt estranys. És la nostra intèrpret i treballa molt bé a l’Institut del que va escriure el Quixot. I jo que pensava que era Jaume…

Hi havia 8 tècnics mirant mentre un treballava, la resta dels xinesos de la sala ens mirava a nosaltres. David diu que no eren tècnics, que eren raperos mentre Merce opina que són melòdics, jo crec simplement que Creedence. Clearwater Revival. Els tècnics xinesos.

Ens han previngut dient-nos que el públic no ens mostraria les seues emocions, qui ho diria? En encendre el primer llum la senyora Mercedes, que ens havia recuperat la càrrega perduda, ens saludava a un pam i mig com un dibuix Manga. Que són de Japó. Ens volíem riure però som molt professionals i hem decidit fer una funció excel·lent.

F L A S H N O !!! Lee, què és una persona, li deia a un altre xinés xiuxiuejant durant una pausa dramàtica. La resta li ho ha agraït a Lee perquè ells optaven per infrarrojos i sense flash. A la Xina les obturadors de les càmeres sonen totes ben diferents.

Després de la funció, ram de flors i entrevista de tot el públic a nosaltres: “¿Hay algún gitano en la sala?”, “Per què no vestiu de flamingo?” – Fátima és la nostra intèrpret – “Clic, Flish, Flosh, scunc, pix…”

Hem anat a Banana a fer-nos un colacao. Barra americana, un home que et renta les mans, te les seca i te posa xiclets a la boca. Plataformes que pugen i baixen amb varietés diverses. Això són baixos i no la porqueria que tenim en Espanya. Els xinesos miren les coques de Merce. Amb eixos greus tremolen, però normalment li les miren sense baixos. Li agraden tant a homes com a dones. Els colacaos ballen amb la música i es precipiten al buit. Quins baixos els xinesos. Hi ha molts d’alts però solen tindre els braços curts.

Este sitio web utiliza Cookies propias para recopilar información con la finalidad de mejorar nuestros servicios. Si continua navegando, supone la aceptación de la instalación de las mismas. El usuario tiene la posibilidad de configurar su navegador pudiendo, si así lo desea, impedir que sean instaladas en su disco duro, aunque deberá tener en cuenta que dicha acción podrá ocasionar dificultades de navegación de la página web. Cómo configurar

ACEPTAR
Aviso de cookies