{"id":1015,"date":"2010-06-11T15:02:05","date_gmt":"2010-06-11T13:02:05","guid":{"rendered":"http:\/\/www.bambalina.es\/blog\/?p=1015"},"modified":"2016-06-28T16:31:01","modified_gmt":"2016-06-28T14:31:01","slug":"papapepa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bambalina.es\/en\/amigos-amics\/papapepa","title":{"rendered":"Papapepa"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: center;\"><a href=\"https:\/\/bambalina.es\/\/wp-content\/uploads\/2010\/06\/comisura-692.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-full wp-image-1019\" title=\"comisura 69(2)\" src=\"https:\/\/bambalina.es\/\/wp-content\/uploads\/2010\/06\/comisura-692.jpg\" alt=\"\" width=\"422\" height=\"628\" \/><\/a><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Es que volia dir, encara que fora, amb retard -dues vegades tard o pot ser tres-, alguna coseta de l&#8217;espectacle de Patri. Papapepa (l&#8217;\u00faltima s\u00edl\u00b7laba ve de pallassa). Per\u00f2 no s\u00e9 que dir. M\u00e9s exactament pense en una cosa que m&#8217;ha dit el meu germ\u00e0 que em col\u00b7lapsa una mica. (ja s\u00e9 que no pots col\u00b7lapsar-te una mica, el col\u00b7lapse \u00e9s absolut i et col\u00b7lapses  del tot o no et colapses&#8230; Veus, ja no s\u00e9 ni escriure) El que diu el meu germ\u00e0 \u00e9s que quant opines et poses per damunt de la persona, obra o situaci\u00f3 sobre la qual emets un judici. Ja m&#8217;est\u00e0 entrant un insuportable complexe de critic fastig\u00f3s i a\u00e7\u00f2 em faltava. Si alguna cosa m&#8217;horroritza es la idea de posar-me per damunt d&#8217;alg\u00fa, aix\u00ed com a la vista de tots i pel pur plaer de sentir-me m\u00e9s o millor que un altre&#8230; Espere que ning\u00fa m&#8217;haja sentit d&#8217;esta manera llegint el que solc escriure per ac\u00ed. Ai, quin desfici tinc damunt de mi!<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">L&#8217;espectacle \u00e9s fabul\u00f3s. \u00c9s Patri nua. Oberta de bat a bat. Deixada estar. Tan lliure i conscient que tot li pot passar per dins&#8230; Tu mateix, all\u00e0 assegut, li passes per dins. Tot ho reb, tot ho sent i ho pensa. Pensament de dona. La seua mem\u00f2ria, la seua biografia, els seus amics&#8230; I el futur. La seua intel\u00b7lig\u00e8ncia va fent cam\u00ed, florint, ramificant-se&#8230; I sent la seua ombra reconfortant mentre recorde que hi ha gent al meu voltant que estima el teatre d&#8217;una manera que deu assemblar-se molt a la manera que jo reconec com meua.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>Buscant unes fotos que em van arribar de promoci\u00f3 de les funcions a la Carme he descobert que ja havia comen\u00e7at a escriure alguna cosa de l&#8217;espectacle, ho pose a continuaci\u00f3, millor estar\u00e0 ac\u00ed que perdut pels budells del meu ordinador.<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ccffcc;\"><em>PATRICIA PARDO<\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ccffcc;\"><em>Quanta gent! Aquest roig tan roig de l&#8217;entrada de la sala Carme retalla tan intensament el perfil de la gent que tots semblem de mentira, com arrancats d&#8217;altre lloc. Pallassa, quina paraula! Quantes lletres repetides, com si vibrara i l&#8217;ull no sabera fixar-la. Una tele reproduix un n\u00famero de circ antic, anys setanta pot ser, un malabarista tracta un xiquet com un objecte en posar-li al nas una vareta on se sost\u00e9 en equilibri una pilota, el malabarista li agafa amb fermesa el cap i el sacsetja d&#8217;ac\u00ed cap all\u00e0, el nen, en acabar, ix de la pista aterrit. Es una met\u00e1fora insuperable de la infantesa (al menys de la meua) La sequencia d&#8217;imatges, repetida tres vegades, em situa inmediatament m\u00e9s enll\u00e0, ja m&#8217;han donat l&#8217;empenta i m&#8217;han tret de la cadira. Ara s\u00f3c ac\u00ed, al lloc de la ingravidesa, sense subjeccions, amb les cuscanelles al melic i els ulls oberts de bat a bat.<\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ccffcc;\"><em>Patricia parla, m\u00e9s a\u00efnes pensa, escolte els seus pensaments. Ja no \u00e9s pallassa, ara \u00e9s ex pallassa. Quan has segut alguna cosa molt intensament, quant mimba la intensitat sents que&#8230; <\/em><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Es que volia dir, encara que fora, amb retard -dues vegades tard o pot ser tres-, alguna coseta de l&#8217;espectacle &#8230; <\/p>\n<p class=\"read-more-container\"><a title=\"Papapepa\" class=\"read-more button\" href=\"https:\/\/bambalina.es\/en\/amigos-amics\/papapepa#more-1015\" aria-label=\"Read more about Papapepa\">Read more<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[12],"tags":[],"class_list":["post-1015","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-amigos-amics","infinite-scroll-item","generate-columns","tablet-grid-50","mobile-grid-100","grid-parent","grid-50"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bambalina.es\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1015","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bambalina.es\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bambalina.es\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bambalina.es\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bambalina.es\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1015"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bambalina.es\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1015\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bambalina.es\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1015"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bambalina.es\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1015"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bambalina.es\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1015"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}