{"id":1298,"date":"2010-11-25T13:00:52","date_gmt":"2010-11-25T11:00:52","guid":{"rendered":"http:\/\/www.bambalina.es\/blog\/?p=1298"},"modified":"2016-06-28T16:31:36","modified_gmt":"2016-06-28T14:31:36","slug":"la-sala-escalante-complix-25-anys","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bambalina.es\/en\/ideas-idees\/la-sala-escalante-complix-25-anys","title":{"rendered":"La sala Escalante complix 25 anys"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

La sala Escalante ha complit 25 anys i per tal de celebrar-ho, entre altres coses, ha editat un llibrot molt lux\u00f3s que repassa la hist\u00f2ria del teatre pel qual hem passat pr\u00e0cticament tots i cadasc\u00fa dels que fem all\u00f2 que es va inventar una musa anomenada Talia. El llibre \u00e9s molt bonic – va ser un dels \u00faltims dissenys de Paco Bascu\u00f1\u00e1n- i fa una mica d’inventari de tot el que s’ha fet al llarg de tants anys en este espai del barri del Carme, a l’hora que recull bona cosa de lloances i amables paraules d’uns i d’altres. Fa 6 anys Quique Herreras em va demanar un article que parlara de la nostra experi\u00e8ncia a la sala per a publicar-ho en un llibre que anava a celebrar els 20 anys del projecte teatral infantil. Jo vaig escriure el text, passaren un parell d’anys, i com no apareixia cap llibre, un dia que em vaig creuar amb Mr. Herreras li vaig demanar per ell; em va respondre que el llibre s’apla\u00e7ava cinc anys i que apareixeria per a celebrar els 25. El llibre ha aparegut i el meu article s’ha perdut en el llimb dels escrits mai publicats. Supose que les disculpes del senyor critic no m’arribar\u00e0n mai tot i que una persona que es dedica a la escriptura sempre esperes que aprecie m\u00e9s l’esfor\u00e7 que comporta. Regirant pels budells del meu ordinador he trobat l’article i he pensat en penjar-ho ac\u00ed per si alg\u00fa sent curiositat i el vol llegir<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\n

BAMBALINA, PINOTXO I RADIO FUTURA<\/p>\n

<\/p>\n

<\/p>\n

Per a mi, Pinotxo \u00e9s un obra que produeix una estranyesa molt semblant a la que provoca un indret lluny\u00e0. Quan arribes al teu dest\u00ed pots desxifrar en una mateixa ventada d\u00b4emoci\u00f3 el perfum desconegut d\u00b4una altra civilitzaci\u00f3 entreverat amb la teua pr\u00f2pia subst\u00e0ncia cultural, la qual precisament, agafa cos dins de tu gr\u00e0cies a l\u00b4efecte de la llum d\u00b4una altra latitud, que funciona com un reactiu.<\/p>\n

Este titella de fusta de pi entestat a ser un xiquet com els altres i concebut al marge de la biologia ens transporta a un m\u00f3n superior on ens veiem representats d\u00b4una manera il\u00b7lus\u00f2ria i deformada que per obra i art de la suggesti\u00f3 ens permet una comprensi\u00f3 m\u00e9s l\u00facida i efectiva de certs aspectes de la nostra consci\u00e8ncia, m\u00e9s a\u00efnes relacionats – com ben b\u00e9 tot el que t\u00e9 a veure amb la conjugaci\u00f3 del verb ser- en la infantesa. Pinotxo, \u00e9s una creaci\u00f3 en sentit estricte, ja que els valors que desenvolupa el seu imaginari han trascendit el seu temps i el seu autor per a conformar un ens art\u00edstic aut\u00f2nom, viu i en creixement continu.<\/p>\n

<\/p>\n

L’estranyesa de la qual he parlat al principi tamb\u00e9 la vaig percebre en el seu moment entre les p\u00e0gines de dues obres m\u00e9s: Alicia al Pa\u00eds de les Meravelles i Peter Pan. Totes tres s\u00f3n obres mestres que ens ajuden a comprendre’ns millor, senzillament perqu\u00e8 li donen la volta a moltes de les nostres convencions m\u00e9s arrelades i ho fan quasi sense voler, i eixa \u00e9s la gr\u00e0cia; els seus art\u00edfexs segueixen l\u00b4impuls m\u00e9s valu\u00f3s i leg\u00edtim: \u201ccanviar el m\u00f3n\u201d, per\u00f2 no en un sentit pol\u00edtic o social sin\u00f3 en el sentit m\u00e9s \u00edntim i vertader i, per tant, menys interessat. \u00c9s commovedor pensar en la irrenunciable necessitat dels autors a fer tangible una fantasia on submergir-se i aix\u00ed poder alliberar-se de la realitat, segurament aspra i lletja com un insult o aliena com una \u201cmadrastra\u201d. I per aconseguir-ho no els queda un altre recurs que tornar a la infantesa, on gr\u00e0cies a la credulitat i la innoc\u00e8ncia que en s\u00f3n pr\u00f2pies tot pot existir amb la concurr\u00e8ncia del desig i la imaginaci\u00f3 que d\u00b4una manera espont\u00e0nia i natural esborra la l\u00ednia que separa el m\u00f3n imposat de l\u00b4inventat. No serem mai capa\u00e7os de mesurar com han contribu\u00eft estes obres a multiplicar els colors de les ninetes dels nostres ulls contemporanis.<\/p>\n

Jo he apr\u00e9s quasi tot el que s\u00e9 repensant les coses que he fet i m\u00b4han succe\u00eft, \u00e9s per este detall del meu m\u00e8tode d\u00b4aprenentatge que despr\u00e9s d’haver participat intensament en la posada en escena i posterior representaci\u00f3 de Pinotxo van anar florint al meu cap esta mena de reflexions. Almenys eixa \u00e9s l\u00b4explicaci\u00f3 m\u00e9s versemblant que trobe al fet que nom\u00e9s pensar en aquell muntatge se m\u00b4ha omplit el cap de digressions al voltant de la realitat i la irrealitat obviant l’evocaci\u00f3 del moment hist\u00f2ric i de les persones que el pobl\u00e0vem… que hauria estat el m\u00e9s natural.<\/p>\n

Ara, que si hi haguera hagut d\u00b4explicar fa quinze anys la meua debilitat pels universos sorgits de les projeccions melanc\u00f2liques d\u00b4uns adults inadaptats crec que no hauria sigut capa\u00e7 d\u00b4articular ni mitja idea, ho potser s\u00ed… qui pot saber aix\u00f2 a hores d\u00b4ara? El que potser hauria dit, o almenys pensat, \u00e9s que quan Pinotxo aconsegueix finalment que la fada el convertisca en un xiquet la hist\u00f2ria perd la frag\u00e0ncia a fusta de pi i agafa l\u00b4olor dels col\u00b7legis rancis de la nostra infantesa tardofranquista. Per\u00f2 no vull confondre ning\u00fa, nosaltres vol\u00edem fer Pinotxo perqu\u00e8 era un titella molt popular en un temps on les marionetes encara estaven convalescents d\u00b4un per\u00edode de cinquanta anys d\u00b4extinci\u00f3 i a m\u00e9s li ten\u00edem molta mania a Walt Disney; per masclista i conservador i el nostre Pinotxo volia ser una contestaci\u00f3, si m\u00e9s no est\u00e8tica, a la versi\u00f3 americana que tots coneixien. Cert \u00e9s que fa quinze anys, quan \u00e9rem tan joves, hauria sigut incapa\u00e7 d\u00b4expressar alguns pensaments al voltant d\u00b4este ofici, per\u00f2 no \u00e9s menys cert que si en aquell moment no ens hagu\u00e9rem deixat literalment la pell pels escenaris ara tampoc podr\u00edem dir res que valguera la pena ser escoltat.<\/p>\n

Fa uns anys, potser cinc, reflexion\u00e0rem i discut\u00edrem molt en Bambalina al voltant del teatre infantil. \u00c9rem incapa\u00e7os de continuar desenrotllant una l\u00ednia de treball adre\u00e7ada als xiquets i que sent\u00edem que havia arribat al cap. Pod\u00edem continuar repetint indefinidament una f\u00f3rmula que ens permetia mantindre un circuit i uns recursos econ\u00f2mics estables, per\u00f2 no trob\u00e0vem de cap de les maneres, l’eixida art\u00edstica a una activitat coartada per la seua pr\u00f2pia naturalesa: un teatre adre\u00e7at a espectadors amb la mem\u00f2ria massa fr\u00e0gil i amb la capacitat de decisi\u00f3 confiscada pels adults. Si es pensa en l\u00b4esfor\u00e7 immens que exigeix posar en peu un muntatge i exhibir-lo, per no parlar del manteniment d\u00b4una companyia estable, \u00e9s f\u00e0cil comprendre que resulta molt desmoralitzador veure\u00b4t condemnat a la inexist\u00e8ncia pel que fa al m\u00f3n en general i a l\u2019anonimat pel que fa al teu p\u00fablic en particular.<\/p>\n

He de recon\u00e9ixer que he passat un temps sense acabar de superar una certa animadversi\u00f3 cap a una forma de teatre que ha oblidat integrar en la seua din\u00e0mica el sentit cr\u00edtic, sobretot aplicat als seus principis i convencions. El concepte actual de teatre per a xiquets impedeix la renovaci\u00f3 del seu llenguatge i dels seus continguts, sobretot perqu\u00e8 ni tan sols q\u00fcestiona la tradici\u00f3 pedag\u00f2gica i moralista que l\u00b4estreny des de fa quasi un segle i fa que resulte impensable la m\u00e9s m\u00ednima transgressi\u00f3. Si a m\u00e9s a m\u00e9s, tenim en compte la tend\u00e8ncia hiperprotectora dels benestants occidentals cap als seus infants, totes les creacions que els arriben als nens en estes latituds han de ser obligat\u00f2riament embafosos destil\u00b7lacions de moviments est\u00e8tics i ideol\u00f2gics amplament superats pels \u201cadults\u201d. Estos \u201cadults\u201d no s\u00f3n una entitat abstracta, molts tenen noms i cognoms i s\u00b4infiltren sota la disfressa de creadors, programadors o te\u00f2rics en el m\u00f3n del teatre infantil. Aix\u00f2 s\u00ed, resulta molt f\u00e0cil desemmascarar-los: se’n dediquen per motius estrictament pr\u00e0ctics i se’ls ompli la boca parlant de la c\u00e0ndida bondat i la sinceritat insubornable de tots i cadascun dels xiquets que hi ha sota la capa del cel.<\/p>\n

Per contrarrestar estes cavil\u00b7lacions i equilibrar la balan\u00e7a he comen\u00e7at parlant d\u00b4obres considerades actualment cl\u00e0ssics infantils universals i que en el seu moment van suposar per a mi un referent fonamental al qual sempre he recorregut quan he necessitat conv\u00e9ncer-me a mi o als altres que \u00e9s possible obrir finestres noves per on mirar i meravellar-se, al marge de l’edat que tingues. Perqu\u00e8 al cap i a la fi estes s\u00f3n hist\u00f2ries \u201csuperinfantils\u201d ja que s\u00f3n el fruit d\u00b4un viatge d\u2019anar i tornar a la infantesa. Els seus autors han tornat al parad\u00eds perdut per a recuperar alguna cosa important\u00edssima que es va quedar pel cam\u00ed, el m\u00e9s fascinant \u00e9s que eixa cosa no t\u00e9 nom, o almenys no el tenia quan els escriptors van agafar la ploma per posar-se a escriure. Per\u00f2 ara s\u00ed que coneixem el nom d\u00b4all\u00f2 tan important que se\u00b4ls va perdre: Pinotxo, Al\u00edcia o Peter Pan. Ja s\u00e9 que a\u00e7\u00f2 \u00e9s interessant\u00edssim per a mi i potser tamb\u00e9 ho siga per a altres adults com jo, per\u00f2 un xiquet percep el joc d\u00b4una manera molt menys intel\u00b7lectual i \u00e9s per aix\u00f2 que quan entrem de veritat en estes obres en un muntatge teatral els xiquets que el veuen detecten d\u00b4una o d\u00b4una altra manera un rerefons inquietant, una esp\u00e8cie de porta secreta que accedeix a un m\u00f3n magn\u00e8tic i torbador: el de la gent gran. Xiquets sensibles, clar! Que recordaran per sempre, sense saber el motiu, el somriure del gat de Chesire, com li creixia el nas a Pinotxo quan deia mentides o la incre\u00efble capacitat voladora de Peter Pan.<\/p>\n

Amb Pinotxo prengu\u00e9rem consci\u00e8ncia plena del que significava fer teatre infantil i se sent\u00edem en aquell moment molt reconfortats perqu\u00e8 la nostra capacitat no superava les possibilitats creatives que nosaltres li atribu\u00edem a aquell camp d\u00b4expressi\u00f3 que abra\u00e7\u00e0rem amb cos i \u00e0nima creient sincerament que podr\u00edem arribar ben lluny i ben alt. Esta idea, amb la perspectiva que d\u00f3na el temps i l\u00b4experi\u00e8ncia, \u00e9s per a mi la m\u00e9s important i aquella manera de viure i sentir el teatre \u00e9s la que m’ha quedat al cor com la m\u00e9s perfecta; i \u00e9s, per tant, la que ara mateix intentem practicar en esta companyia de titellaires que acumula ja molts anys i tamb\u00e9, per sort, molts somnis com els d\u00b4aquell temps quan an\u00e0vem amunt i avall amb una furgoneta atape\u00efda, d\u00b4estructures met\u00e0l\u00b7liques, decorats, focus, titelles… ah! I una cinta de Radio Futura: Yo tengo un pensamiento vagabundo.<\/p>\n

Jaume Policarpo.<\/p>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La sala Escalante ha complit 25 anys i per tal de celebrar-ho, entre altres coses, ha editat un llibrot molt … <\/p>\n

Read more<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[10],"tags":[],"class_list":["post-1298","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ideas-idees","infinite-scroll-item","generate-columns","tablet-grid-50","mobile-grid-100","grid-parent","grid-50"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bambalina.es\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1298","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bambalina.es\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bambalina.es\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bambalina.es\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bambalina.es\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1298"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bambalina.es\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1298\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bambalina.es\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1298"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bambalina.es\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1298"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bambalina.es\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1298"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}