![\"14900490_10210767901411143_1579290940988250340_n\"](\"https:\/\/bambalina.es\/wp-content\/uploads\/14900490_10210767901411143_1579290940988250340_n-600x396.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
<\/p>\n
Al 1991 segur que passaren moltes coses importants: crec recordar que va morir Freddie Mercury , que es va posar fi a l’aparheid… Fets amb resson\u00e0ncia, fets grans per a una Historia que abasta mig m\u00f3n. Per\u00f2 aquell any tamb\u00e9 succe\u00efren petits esdeveniments que s’entreveraren amb eixos tan rellevants i que ara resulten imprescindibles per teixir la mem\u00f2ria d’uns quants; pocs, segurament, per\u00f2 propers i reconeixibles perqu\u00e8 amb ells i per ells ens esfor\u00e7arem per construir eixa part de la Historia que caia a la banda de la nostra responsabilitat.<\/p>\n
Un d’aquells esfor\u00e7os creatius datat al nostre 91 fou l’espectacle Quixot; una palmada forta damunt d’una taula de representaci\u00f3 negra per reclamar l’atenci\u00f3 dels que practicaven i apreciaven un Teatre de volada alta. Ja port\u00e0vem 10 anys trepitjant escenaris polsosos i acumulant kil\u00f2metres de sensatesa i sembla que sentirem que havia arribat el moment d’excitar eixe rac\u00f3 del nostre imaginari on jauen els anhels insatisfets. I ens llan\u00e7arem per tal de procurar-nos un momentet de gl\u00f2ria o la consabuda i previsible batacada. Per\u00f2, per primera vegada, sent\u00edem que ens ho podr\u00edem permetre. Ja veus, al cap de deu anys, quina joventut m\u00e9s prudent, la nostra.<\/p>\n
I ens posarem a fer proves i a fabricar artefactes mentre lleg\u00edem el Quixot de Cervantes i li demanarem a l’impensable i vol\u00e0til Carles Alfaro que ens encarara, que ens divagara, que ens remoguera… que ens observara, en definitiva, d’aquella manera exclusiva, com boscosa… que ara li atribu\u00efsc en el record… I ens deia: -provem si voleu per\u00f2 no espereu gran cosa de mi perqu\u00e8 a\u00e7\u00f2 dels titelles \u00e9s un m\u00f3n que desconec.<\/p>\n
<\/p>\n
![\"15032887_10210796479885587_7480738574421938380_n\"](\"https:\/\/bambalina.es\/wp-content\/uploads\/15032887_10210796479885587_7480738574421938380_n-600x136.jpg\")
<\/p>\n
<\/p>\n
I tamb\u00e9 li demanarem a Joan Cerver\u00f3 la seua contribuci\u00f3 sonora que va quallar en una composici\u00f3 una mica descomposta, per\u00f2 nom\u00e9s una mica, com la fantasia del Quixot . La seua partitura ha esdevingut tots aquests anys de representacions l’eix sensorial on ens hem agafat invariablement a cada immersi\u00f3. I en son centenes. I aprengu\u00e9rem amb Joan, probablement gr\u00e0cies abans a John Cage, el valor del silenci, la import\u00e0ncia del no-res. I tamb\u00e9 hem acabat aprenent que la m\u00fasica \u00e9s altra magnitud teatral i no un polsador de sentiments.<\/p>\n
Despr\u00e9s \u00e9rem els int\u00e8rprets: el jove Ion Ladarescu, caigut de la Romania Comunista que acabava de desfer-se’n del dictador; aprenent l’idioma, els titelles i la vida d’aquesta part de la nova Europa del sud farcida d’articles en exposici\u00f3 infinita. El veia rec\u00f3rrer els grans magatzems aquells Nadals i pensava que no podia existir Sancho Panza m\u00e9s genu\u00ed i contemporani al m\u00f3n malgrat els seus ulls blaus i eixa figura magra de Quixot.<\/p>\n
I jo mateix… de qui no sabria que rescatar m\u00e9s enll\u00e0 de la candidesa i l’idealisme que ara, 25 anys despr\u00e9s , em trobe capa\u00e7 d’identificar -b\u00e0sicament perqu\u00e8 sent el buit de la seua abs\u00e8ncia- i relacionar amb la noblesa d’esperit que tots reconeguem en l’inefable personatge cervant\u00ed.<\/p>\n
I estava Josep Policarpo intentant ajudar en tot i encetant el que ja s’endevinava que seria el seu camp d’acci\u00f3: tindre cura de la companyia; dinamitzar l’ equip, aterrar cab\u00f2ries i prevenir incid\u00e8ncies. I quan remetia la faena reprenia les visites a la facultat de filologia… Per\u00f2 l’exc\u00e9s de faena va posar a prova la seua const\u00e0ncia tot i que a la fi va eixir m\u00e9s que confirmada del repte i ho poderem cel\u00b7lebrar.<\/p>\n
Quixot ha discorregut per aquests vint-i-cinc anys com la mateixa vida, vida nostra… Amb ell hem visitat indrets m\u00e9s enll\u00e0 del que mai haveren pogut imaginar aquells titellaires de pla\u00e7a i furgoneta. Indrets geogr\u00e0fics per\u00f2 tamb\u00e9 mentals. Sense adonar-nos, funci\u00f3 a funci\u00f3, aquesta pe\u00e7a ha anat adquirit una import\u00e0ncia tal que d’aquella experi\u00e8ncia i de la progressiva assumpci\u00f3 dels seus misteris s’ha anat formant la subst\u00e0ncia del nostre \u00e9sser teatral.<\/p>\n
Sempre que em pregunten pel moment de la creaci\u00f3 d’aquest espectacle com esperant que desvetlle la clau de la seua singularitat i la seua capacitat per romandre fresc i vigent al cap de tants anys em ve parlar de joventut, inconsci\u00e8ncia i inspiraci\u00f3. Conserve una sensaci\u00f3 amable i fluida d’aquell proc\u00e9s, lliure d’angoixes i inseguretats, tot fou, no s\u00e9 com dir-ho, comprensi\u00f3? Comprendre i creure en l’altre. Aix\u00f2, crec que aix\u00f2 va ser.<\/p>\n
No vull deixar de nomenar a David Dur\u00e1n, \u00c0ngel Figols i \u00c1ngeles Gonz\u00e1lez que a hores d’ara forment part indissoluble d’aquest Quixot nostre. Porten tan de temps de conviv\u00e8ncia amb ell, tans vols, tanta espelma consumida il\u00b7luminant els seus rostres als escenaris del m\u00f3n que nom\u00e9s cal una mirada per produir una cascada.<\/p>\n
I dem\u00e0 mateix, uns o altres, continuarem deixar-nos manipular per aquests dos titelles de fusta i drap perqu\u00e8 alg\u00fa ens veja i ens visca.<\/p>\n
Jaume Policarpo<\/p>\n
<\/p>\n
![\"15037352_1430960276929177_3265906301597601389_n\"](\"https:\/\/bambalina.es\/wp-content\/uploads\/15037352_1430960276929177_3265906301597601389_n-600x325.jpg\")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Al 1991 segur que passaren moltes coses importants: crec recordar que va morir Freddie Mercury , que es va … <\/p>\n