Ja sabeu tots el que significa la Mostra de Teatre d’Alcoi per als actors i per a les companyies participants. Sembla que t’ho jugues tot a una carta. El gran examen anual. El p\u00fablic composat b\u00e0sicament per programadors i col\u00b7legues de la professi\u00f3 es convertix en una esp\u00e8cie de tribunal que et llan\u00e7a a la foguera dels defectes i la incompet\u00e8ncia o et dona la vida. Tots els anys que hi participem vivim un proc\u00e9s semblant. Nervis, tensi\u00f3, problemes per adaptar-se a l’espai, falta de temps per a fer un passe previ, sorpreses dels equipaments (sempre es fon, rebenta o se crema alguna cosa), forces i energies estranyes que apareixen al llarg de la funci\u00f3 i un aplaudiment que no coneix els matisos o no s’arriba a sentir o et deixa sord. Enguany he viscut tot el proces de manera prou similar als altres anys (a la manera cl\u00e0ssica podriem dir-ne) i em sembla que a \u00c0ngeles, Cristina, Josep, Carol, David, Victor i Yahv\u00e9 els ha passat una mica el mateix. Jo com hi era assegut al pati de butaques sense participar directament en la representaci\u00f3 em vaig adonar abans de que la cosa havia anat molt b\u00e9, per\u00f2 la curiositat o estranyesa en esta situaci\u00f3 radica en la incredulitat de tots i cadasc\u00fa de nosaltres per acceptar esta circumst\u00e0ncia. \u00c9s com si no fora possible fer una bona funci\u00f3 a Alcoi. Tots ens pregunt\u00e0vem constantment per les impressions d’uns i d’altres per tal de corroborar que l’espectacle havia emocionat de veritat el p\u00fablic. Supose que eren molts els factors que havien contribu\u00eft al nostre pessimisme, el principal era la idea que port\u00e0vem des de casa de que per als temps que corren el nostre muntatge era massa profund i indesxifrable, massa dens, dram\u00e0tic i poc comercial, y els factors secundaris van anar apareguen al llarg del dia i\u00a0 la v\u00edctima principal\u00a0 va ser Victor Ant\u00f3n que li va caure una escala al damunt i no li va trencar el nas de miracle. Encara com V\u00edctor \u00e9s una esp\u00e8cie de superheroi-b\u00e8stia-parda de l’escenari i va tornar de l’hospital com si res. Els dimers es van cremar, ens va faltar temps… Tots els t\u00f2pics es compliren meticulosament i el desenlla\u00e7, tot i que no ens ho acabem de creure, sembla que va ser feli\u00e7. El temps ho dir\u00e0… o pot ser no. El m\u00e9s important per a mi es que vaig veure m\u00e9s que mai com circulaven les emocions per l’escenari, emocions netes, lliures de les adher\u00e8ncies que intenten donar-los un sentit a priori. Esta ha estat la clau del nostre treball en este muntatge i la idea m\u00e9s complexa d’integrar. Si la puc formular d’esta manera tan senzilla, vull suposar que deu haver cristalitzat d’alguna manera.<\/p>\n
![\"cartell_ret_p.jpg\"](\"https:\/\/bambalina.es\/\/wp-content\/uploads\/2009\/06\/cartell_ret_p.jpg\")
<\/a><\/p>\n