Quaranta anys viatjant amb la maleta plena de titelles, objectes i poemes.
quaranta anys de somnis, d’esforç, de resistència: de teatre.
Ara que jo també en tinc quaranta, mire cap enrere i recorde la primera impressió en veure Bambalina a l’escenari del teatre Escalante amb un dels seus primers espectacles: Pinotxo. O quan, estudiant art dramàtic, vaig veure Quixot i vaig caure encisat, somiant poder fer, amb el temps, alguna cosa com aquella.
Ara fa ja deu anys, em van buscar per col·laborar amb ells, i després hem continuat treballant de la mà, encetant projectes, alçant la pols de mil escenaris. Recorde Mr. Kidd, La Celestina, Èdip… I en fer-ho me n’adone que treballar amb ells és tornar a ser xiquets, a il·lusionar-te, a infondre vida, a jugar, a creure… Perquè al seu costat és possible creure, creure de nou que tot ho pots i que els anys no pesen, que la vida no pesa, i ara pense que això deu ser el teatre, la família, la vida. Per altres quaranta anys més de vida al vostre costat.
Pau Gregori
Cuarenta años de sueños, de esfuerzo, de resistencia: de teatre.
Ahora que yo también tengo cuarenta, miro hacia atrás y recuerdo la primera impresión cuando vi a Bambalina en el escenario del Teatre Escalante con uno de sus primeros espectáculos: Pinocho. O cuando estudiando Arte Dramático vi Quijote y caí enamorado, soñando poder hacer , en algún momento, algo como aquello.
Ahora hace ya diez años, me buscaron para colaborar con ellos, y después hemos seguido trabajando de la mano, emprendiendo nuevos proyectos, levantado el polvo de mil escenarios…Recuerdo Mr. Kidd, La Celestina, Èdip…i me doy cuenta que trabajar con ellos es volver a ser niño, a ilusionarte, a dar vida, a jugar, a creer…Porque con ellos es posible creer, volver a creer que todo lo puedes y que los años no pesan, que la vida no pesa, y creo que eso debe ser el teatro, la familia, la vida. Por otros cuarenta años más de vida a vuestro lado.
Pau Gregori