Fa uns mesos em va telefonar Jacobo Julio per proposar-me que col·laborara a un festival de teatre al Cabanyal que s’estava començant a muntar des de la seua companyia Francachela. Es tractava d’un projecte de col·laboració i solidaritat amb la plataforma “Salvem el Cabanyal”, i per suposat amb tots els veïns del barri mariner afectats pel pla de demolició capitanejat per L’alcaldessa d’esta ciutat nostra. L’oferiment em recordava al que en seu moment em va fer Xavi Puchades per a participar del muntatge “Zero Responsables” i amb el mateix convenciment i la mateixa il·lusió el vaig acceptar. Vaig escriure una peça curta per a representar-se dins de qualsevol de les cases amenaçades del barri seguint les pautes que Jacobo em va proposar: senzillesa, intimisme i solidaritat. També es proposà una recopilació de testimonis dels veïns del barri com a punt de partida, i de fet, per a mi, la lectura d’estes petites histories em va servir d’inspiració per a començar a escriure. Este tipus de treballs sempre em situa en una tessitura afectiva, ideològica i emocional particular que sembla completar-se amb la implicació dels amics estimats i segurament per això vaig composar el text per a Lorena lópez i Junajo Ochoa. Finalment, com sempre passa si vols fer alguna cosa seriosament, haverem de dedicar-li molt de temps i esforç, la qual cosa va contribuir a que a la fi tots tres ens quedarem satisfets amb els resultats. Jo, si he de parlar per mi, diré que tant Lorena com Juanjo tenen un sentit de la responsabilitat i la superació molt enriquidor i reconfortant i que impliquen tanta alegria i entusiasme en tot allò que fan que en realitat jo, bàsicament m’he deixat portar. Les funcions al festival Cabanyal Íntim han estat un èxit, ells m’ho han contat perquè jo devia estar a Barcelona pendent de les representacions de Cosmos i m’ha estat impossible veure’ls. M’han contat moltes anècdotes referides a les distintes reaccions dels assistents i sembla ser que han circulat molts sentiments i moltes llàgrimes per la Casa de Joan Vicent (amable i culte propietari de la casa on es feren els passes de La Novia del Pianista). Ben segur que va ser una cosa extraordinària perquè m’han arribat al mòbil més sms de felicitació que mai i des-de eixe cap de setmana cada vegada que em creue amb un company em fa alguna referència elogiosa. Sé que totes les activitats programades han obtingut el mateix ressò i que tots han quedat complaguts i emocionats. Felicitats A Jacobo Julio, a Sara Sevilla i a tot Francachela per una iniciativa tan justa i necessària.
Altre amic embolicat és Samuel Domingo. Ell és l’autor d’esta enigmàtica imatge que ens ha servit per difondre i promocionar la nostra petita creació. Sam és un mestre de la imatge. Com diria Mamen; un artista.
