Història

Bambalina és una companyia de titelles fundada en 1981 a València. En la primera etapa, l’equip estable el conformen Vicent Vila, Jaume Policarpo i Josep Policarpo. Des dels seus inicis, el seu objectiu ha sigut explorar noves formes d’expressió en les tècniques de manipulació de titelles. Durant la seua primera dècada, van alternar espectacles per a públic infantil amb produccions dirigides a adults. Claroscuro (1982) va ser un dels primers exemples del seu interés en la legitimació dels titelles per a un públic més madur. Esta primera etapa culmina amb un encàrrec del Centre Teatral Escalante,  Pinotxo (1989), la seua producció més ambiciosa fins a eixe moment i que significa la seua definitiva professionalització.

En la següent etapa, a partir de 1990, Bambalina s’estableix a València i s’incorporen nous membres a l’equip. La companyia experimenta, amb la col·laboració de directors valencians, i aprofundeix en la interdisciplinarietat, especialment en l’ús de la música en les seues obres. La convivència entre manipuladors i titelles ja es converteix en una característica distintiva dels seus espectacles. Este tret cristal·litza en Quixot (1991), un espectacle encara hui actiu que ha realitzat quasi 400 funcions en 40 països.

Des de l’any 2000, Bambalina inicia una projecció internacional gràcies a convenis amb institucions i festivals. Centrant-se especialment en el teatre per a adults, on explora propostes que van des del teatre de text fins a la manipulació d’objectes i materials. A través de col·laboracions i treballs més experimentals, la companyia desenvolupa el seu propi estil artístic. Amb la col·aboració de l’Institut Valencià de la Música aprofundeixen en la creació de peces musicals com a Història del soldat (2003), Carmen (2010), de P. Merimée o Cenerentona (2008), de Rossini. També, en obres com Pasionaria (2001) o El somriure de Federico G. Lorca (2004), crida l’atenció este nou interés per personatges històrics enfront de la tendència dominant en anteriors obres, inspirades en éssers ficcionals procedents de la literatura. Estes últimes peces citades semblen decisives en el procés d’estilització cap a la manipulació d’objectes, característic de la següent etapa, i que té el seu origen en Kraft (2007), que es converteix en un altre dels èxits de la companyia amb una important projecció internacional.

En l’etapa actual, des de 2016 fins al present, Bambalina ha consolidat un nou equip de producció i gestió. L’espectacle Kiti Kraft és el referent d’esta nova etapa i va obtindre en 2018 el premi Max al millor espectacle infantil, juvenil i familiar.

En la seua última etapa continua amb l’adaptació de clàssics universals com La Celestina (que va rebre 4 Premis de les Arts Escèniques Valencianes: Millor direcció escènica, Millor adaptació de text, Millor actriu, Millor espectacle de teatre). A l’agost de 2019 estrena Hamlet, el seu primer Shakespeare, en el Festival Sagunt a Escena. Jorge Valle, únic actor en escena és nominat com a Millor actor en els Premis de les Arts Escèniques Valencianes en 2020.

Èdip, versió de Jaume Policarpo, s’estrena al novembre de 2020 en el Teatre El Musical de València i en 2023 estrena una versió ampliada que inaugura el Festival Sagunt a Escena. La seua última adaptació és l’obra Curial i Güelfa, estrenada en 2023 i presentada en la  Mostra de Teatre d’Alcoi.

A més, ha recuperat l’obra Quixot, amb motiu de la celebració dels 40 anys de la fundació de la companyia, i ha presentat un concert/espectacle per a públic familiar amb un enfocament musical destacat, La caixa de joguets (La boîte à joujoux), de Claude Debussy.

Amb una sòlida producció i un equip artístic consolidat, Bambalina mira cap al futur amb entusiasme i compromís.