Una contínua recerca de la identitat del titella
La història de Bambalina va començar amb la curiositat d’explorar diferents tècniques i materials per a la creació i manipulació de titelles, però va ser la tècnica japonesa bunraku la que s’ha convertit en un dels trets més recognoscible del seu teatre.
En l’escenari, la convivència escènica de l’intèrpret i la marioneta, complica les seues identitats i provoca un conflicte essencialment teatral. En tot això, hi ha una intenció de recuperar el potencial cerimonial i, fins i tot, sagrat, però també d’aconseguir una manipulació hiperrealista del titella, que aconsegueix que siga tan expressiu com un actor real.
Un altre signe d’identitat de la companyia són les revisites a les avantguardes artístiques del segle XX, a Manuel de Falla, García Lorca, Alfred Jarry o a músics com Strawinsky o Erik Satie. D’esta tradició provenen les idees que qualsevol objecte pot convertir-se en un titella o que el mateix titella és un vehicle ideal per a l’abstracció. En esta exploració, Bambalina ha connectat amb disciplines com la música i la dansa, transformant objectes quotidians en universos vius i sorprenents, alliberats de la mera representació.
Este incessant procés de recerca ha transcendit també als espectacles infantils, que ofereixen interpretacions noves de referents clàssics com Saint Exupéry, Michael Ende, Oscar Wilde o Lewis Carroll. Amb el seu mestratge, Bambalina no sols busca legitimar el titella en les arts escèniques, sinó també desdibuixar les convencions que segreguen al públic segons la seua edat, presentant obres que entrellacen magistralment a totes les audiències.
En el seu afany per regenerar i dignificar esta modalitat artística creen la Mostra de Titelles a la Vall d’Albaida (1985) i el Museu Internacional de Titelles d’Albaida (1997), dues iniciatives que han significat un revulsiu cultural per a la comarca i s’han convertit en un punt de referència internacional.
