Fa uns mesos, després L’enèsima malifeta de la directora General de Teatres de la Generalitat i d’un article d’Ester Pinter on s’explicava amb claredat la deriva econòmica de l’ens que administra els diners de les Arts Escèniques valencianes, posarem en marxa, un grup de teatrers, una iniciativa per analitzar i fer pública la nefasta gestió d’aquesta dona. La reacció també va ser fruit del desassossec que ens produïa l’inmovilisme del conjunt de la professió els darrers mesos i de la degradació política general a la nostra Comunitat. -Hi ha que fer alguna cosa, siga el que siga (Pensarem) -Com sempre, no aprofitarà per a res (ens responien alguns). Ja sabeu, no hi ha millor coartada per a quedar-se a casa amb els braços creuats i la consciencia dormida. Ens posarem en marxa i a la fi férem públic un document on es desvetllava amb contundència les incongruències i despropòsits comesos per aquesta gestora a més de la seua excentricitat i manca d’ètica. Aquest document a fet córrer molta tinta als diaris després de que aconseguira l’adhesió de més de 400 professionals del Teatre, el Circ i la Dansa, i el més important, ha aconseguit desactivar el recel i la desconfiança que semblava disgregar-nos i paralitzar-nos per a deixar pas a l’aparició d’un esperit més solidari. Almenys amb aquesta sensació ens quedarem després la Taula Rodona celebrada a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània el 28 de març. A hores d’ara, Inmaculada Gil-Lázaro continua atrinxerada al búnquer-coreogràfic de Burjassot vivint la seua realitat paral·lela mentre tot al seu voltant es descomposa i s’ensorra. L’última prova d’açò que dic és la dimissió que li ha presentat a la Consellera el fins ara subdirector financer Aquilino Medina, a la premsa es diu que han alegrat motius personals, però tots sabem, perquè en aquesta petita-gran ciutat tots ens coneguem i tots parlem, que Inmaculada li ha trencat els nervis i que ja no pot més. La seua renúncia ha anat acompanyada d’un interessant llistat d’anomalies i despropòsits comesos per la germanísima del diputat Ignacio Gil-Làzaro ( el “sin ti no soy nada” de Rubalcaba). Aquest llistat el té la Consellera a les mans i tots ens morim de curiositat per conèixer el seu contingut. Però la consellera Trini Miró calla i aquest silenci ens te a tots agraviats i se suma a la resta de membres del Consell que fa temps que treballen per als interessos propis i del seu partit en contra dels interessos dels ciutadans. Una perversió intolerable, una malaltia que acabarà parant-li el cor al nostre país.
ARTICLE LEVANTE EMV
DOCUMENT “AIXÍ NO”
Huí han eixit dos articles més, dues anelles més de la cadena que em sembla acabarà ofegant la Directora de Teatres. El temps acaba posant cadascú al seu lloc. Quin serà el destí d’aquesta dona? El que sembla haver fet és un delicte. A ningú dels que ens dediquem a les arts escèniques ens extranya. Què trist per atots!
