Els premis em tenen prou confús. És una sensació que ve de lluny. Sempre em quede una mica perplex observant la reacció de la gent quant reb un premi o quant, tenint la possibilitat de que li toque, a la fi, li’l donen a un altre. La naturalesa humana és veleidosa i contradictòria, què li anem a fer. Jo, en altra vida, ja fart de tanta coherència, vaig decidir tornar a ser voluble i incoherent, va ser l’única sortida que em permetia disfrutar de certes situacions banals, frívoles i inconsequents, com ara, posem per cas, els premis, les bodes, el karaoke o les pelis de superherois . Ens han donat un premi que porta l’enunciat de millor espectacle infantil, ja veus, tant anys fent teatre infantil seriosament i res, i ara, quasi sense voler ens toca la lotería. Un altra prova de que tot açò no te ni cap ni peus.
Comments are closed.