El dijous passat vaig compartir taula i conversa amb Rosana Pastor, Manolo Vilanova, Leo García Aranda, Pau Pons, y Quique Herreras a la Casa de Cultura d’Alzira. Tots diguérem el que s’ens va ocórrer al voltant de l’interpret des de l’experiència valenciana. El que uns i altres hem escrit per a la ocasió es veurà publicat a un llibre com se sol fer en estos encontres. He de dir que sempre m’agrada participar en estes reunions organitzades principalment per a promoure la reflexió al voltant del nostre ofici. És el millor pretext per seure i posar-se a escriure sobre el teu quefer professional, exercici importantissim que per estos indrets no practiquem massa sovint. Ara, se m’entoixa incompressible , per ejemple, que no s’haja promogut des de qualsevol instància un acte d’estes característiques per a parlar de la crisi tan greu que estem patint. Com és possible que la majoria de companyies estem sense un puto bolo a l’oritzó i ningú es veja en la necessitat de parlar-ho, analitzar-ho i intentar emprendre iniciatives conjuntes per a poder superar junts esta situació… Bé, açò és un altre tema més ampli, profund i complicat que espere arribe el moment de compartir per traurem del damunt la sensació de que la professió teatral valenciana esta formada per gent individualista, conformista i sense la menor sensibilitat ideològica i social. No veig en lloc ni rastre de la consciència que jo abans pensava que tots els que ens dediquem a açò compartíem; la consciència d’estar construint i desenvolupant un teatre propi, un teatre de tots i per a tots els valencians connectat amb tots els altres teatres, els més propers i els més llunyans. Perdoneu, no era esta la idea que portava al començar a escriure, només volia comentar que va ser una vetllada estimulant on vaig tenir l’ocasió de conéixer una mica a Rosana Pastor que comença a deixar-se veure i a participar directament de la moguda teatrera valenciana i conversar amb Quique Herreras, Nel Diago, Joan Collado, Pau Pons, José A. Martinez i la mateixa Rosana en un sopar on van apareixer infinitat d’assumptes interessants que tractarem amb la confiança i la tranquilitat que ens donen tots els anys que portem embolicats en esta professió que d’una manera o d’altra tots compartim.
