Èdip Rei

Sòfocles fou un dramaturg inquiet, compromés i amb un sentit profund del significat social i humanístic del teatre. Establir una connexió contemporània amb un autor tan allunyat pel temps i tan proper per la seua poètica i sensibilitat desperta en nosaltres una curiositat molt singular alhora que suposa també un repte artístic vertaderament engrescador. .

Èdip és una de les grans creacions dels tràgics grecs que perviuen en l’imaginari de l’home actual de la manera més clara i evocadora.

Aconseguir que un personatge transcendisca el temps i la història d’eixa manera és un enigma tancat dins la saviesa assossegada i senzilla amb la que Sòfocles va saber erigir estes figures de carn i ossos agitades per les passions més violentes i pels sentiments més tendres. Figures plenes d’una grandesa orgullosa i heroica i d’una humanitat vertadera, tan semblant a nosaltres i a l’hora tan dotats d’una noblesa inqüestionable.  El secret de Sòfocles emana de l’abandó de tot allò que resulta superflu i fortuït per a dirigir la seua mirada als processos més íntims d’on irradien els misteris de la llei que articula les relacions humanes.

Èdip rei és en definitiva una obra commovedora com cap altra que conserva intacta la seua capacitat per conduir l’espectador a un àmbit mític on els homes i els deus interactuen d’una manera misteriosament solidària. Una obra que ens transcendeix i ens connecta amb un sentit mitològic de l’existència que encara hui continua expandint els nostres sentits i aporta’n-nos una emoció metafísica difícil d’explicar.

El muntatge

La idea de muntatge s’organitza al voltant de l’adaptació textual en la línia de les darreres creacions de la companyia (La Celestina, Hamlet). No obstant això, les mateixes característiques del text de Sòfocles ens condueixen a uns plantejaments estilístics ben diferents, tan pel que es refereix a la posada en escena com al codi interpretatiu.

Volem investigar les possibilitats expressives dels titelles en un context tràgic on les forces que remouen els personatges procedeixen tan de la seua consciència íntima com de l’acció superior dels Deus.

De l’obra es desprén una visió poètica carregada d’ambigüitat on el secret de la vida i el futur es diposita en mans d’uns personatges màgics dotats d’una percepció privilegiada que els situa més enllà de nosaltres mateixos, més enllà dels altres personatges que els interpel·len. La creació d’eixos personatges superiors ens ha de portar a un camp inèdit en la nostra trajectòria.

Sòfocles recrea un món on la força del destí s’imposa d’una manera funesta i la grandesa de l’heroi naix de l’afany indestructible per sobreposar-se i enfrontar amb noblesa el que li ve donat sense explicació. Esta gran metàfora resulta tan vigent que volem preservar-la en tota la seua puresa dotant els personatges d’una parla honesta i vertadera com la de qualsevol de nosaltres.

S