Hem fet un càsting a una aula de l’Escola del Centre Teatral Escalante. Un càsting per a poder decidir el repartiment de la pròxima producció del Teatre que s’estrenarà l’octubre vinent i que està a les nostres mans: EL GEPERUT DE NOTRE DAME. Si, tot un compromís. Quant una institució pública et confia un treball se’t connecten sobtadament tota una sèrie de ressorts d’atenció, cura i responsabilitat. Por ser dins esta conjuntura s’entén millor la idea del càsting i dic açò perquè, d’entrada, no m’és gens grat avaluar els companys i molt menys jutjar-los. Sempre he pensat que no deu existir al món cosa més subjectiva que l’art i la interpretació, n’és bàsicament això; un art. Volem que el nostre muntatge tinga un aire de musical i li hem confiat la partitura al genial Albert Sanz. Tenint esta idea entendreu que li hem donat molta importància al talent per al cant que poderen demostrar els candidats a interpretar els personatges de la història de Victor Hugo. Comptar amb el suport d’Albert m’ha donat tranquil·litat. Perquè us he de confessar que la meua oïda no és, ni de lluny, la d’ell (“absoluta” segons molts musics que així el defineixen). Ja haureu apreciat el fons de contradicció que denota tot allò que fins ara he anat dient. No passa res perquè és just esta contradicció la que volia expressar. Avalues, mesures i qualifiques sense voler mesurar, qualificar i avaluar però es que no conec altra manera de fer açòooooooo!!!! A la fi, us he de confessar que no buscava actors excel·lents sinó més aïnes intèrprets que ens deixaren veure una rerefons intern que jo sentira que connectava amb algun tret substancial del personatge. Per això a cadascun dels candidats vaig intentar desproveir-los de totes les defenses i talents que s’avien anat col·locant minuciosament al damunt abans d’eixir de casa camí de la Escalante per a despullar-se davant “dels de Bambalina”. Gràcies sinceres a totes i a tots els que heu passat mitja hora de nervis davant nosaltres estos dies passats. Confiem en no haver resultat insensibles ni inapropiats, us puc assegurar que ens hem esforçat molt.
Gràcies a Carlos Vidal, Noé Aguilera, Yanka Saballs, Borja López, Helena Sanchis Guarner, José Banyuls, Frank Alonso, Héctor Fuster, Miquel Mars, Gil Zorrila, Sherezade Soriano, Nelo Gómez, Angela Peirat, Diego Ramírez, Alicia Botía, Ramón Ródenas, Carmen Hernández, Ciro Martínez, Paula Llorens, Sergio Moreno, Isabel Martí, Jorge Sanfélix, Guille Zavala
Gràcies a tots. Us puc assegurar que després totes les audicions se’m va quedar la sensació molt acusada de que a València tenim la immensa sort de comptar sobre tot amb una generació de gent jove dedicada al teatre que amés de disposada, vital i entusiasta transmet il·lusió i honestedat (com deia mon pare) a cabassaades.
Els comentaris estan tancats.