Fa uns anys el Museu de Titelles d’Albaida de la mà de Josep Policarpo va començar a interessar-se pel cinema d’animació i més en particular per un sector d’aquesta especialitat molt desenvolupat en aquella època a la Valencian Community: les pel·lícules animades fetes amb ninots de plastilina. Aquesta inquietud va moure Josep a posar-se en contacte amb els artifex valencians d’aquell insòlit sorgiment artístic per a proposar-los exposar al Museu d’Albaida els titelles i escenaris que havien emprat a les gravacións i el destí dels quals acabava essent normalment el soterrani o la cotxera. Un dels primers en respondre a la invitació del meu germà va ser Pancho Monleón que havía estat el director de la sèrie CARACOLÍMPICS produïda per CANAL 9 i altres televisións. Aquesta sèrie de 39 episodis va aconseguir un èxit sense precedents exhibint-se a tota la Comunitat Europea i a molts altres paisos arreu del món. Finalmen el set dels CARACOLÍMPICS amb un grapat del perssonatges de la sèrie ja es pot veure dins uns bonica vitrina al museu d’Albaida. Al veure les imatges d’aquest tipus de sèries no t’imagines tota la faena que tenen al darrere. No passa el mateix quant tens l’oportunitat de veure el material en viu, aleshores t’en adones de que es tracta d’un treball fet per autèntics especialistes amb un domini increible de la plàstica, el moviment i la imatge. Us anime a tots a que us passeu pel museu per a poder admirar el treball d’un dels mestres valencians de la plastilina.
També m’he permés afegir el correu que Pancho li va enviar a Josep després de passar-se una setmana a Albaida treballant en la recuperació i exposició del material. Moltísimes gràcies Pancho per la teua generositat!!!! Segur que després de tu en vindràn d’altres.
Gràcies per la vostra col.laboració (Paloma i tu). Els quatre dies que vaig anar a Albaida van estar un oasi de pau amb vistes a la plaça Segrelles, què no es poc: sembla detinguda en el temps i transmet aquesta pau tan nutritiva. Tinc gravada la imatge de la placeta enquadrada pel ventanal (a més la vaig fotografiar a diferents hores del dia, segons anava canviant la llum). En estos temps d’angoixes materials, vaig agafar-me aquells dies com una xicoteta excursió emocional al passat caragolímpic i vaig tindre la impresió de tancar la meva etapa artesanal deixant els caragols en una vitrina blindada al avatars del temps i d’esta frenètica vida moderna.
En fi, el que volia dir és què ha esta un plaer.
Una abraçada
Pancho
Ha sigut un plaer tindre’t al museu, i gaudir del teu magnífic treball. Es una de les vitrines més admirades, i que està agradant tant a menuts com a grans.
Torna quan vullgues,tens les portes obertes.
Una abraçada
Paloma (Mita)