Ja s’ha acabat les vacances, quina pena més gran! No és que no ens agrade esta feina nostra però els darrers temps tot resulta tan difícil que desconnectar del treball és el mateix que desconnectar dels problemes i no t’en acabes d’adonar fins que tens l’ocasió real de buidar el teu cap de tot allò que te a veure amb teatre… Quin descans! Però ja s’acabat. De tornada a la realitat. Este mes tenim molt d’embolic de funcions com podeu veure al calendari, encara com! Tot l’any despotricant de l’estat agonitzant d’eixa cosa anomenada teatre valencià i mira tu per on tenim un mes de setembre com els d’abans; amb bolos i viatges… (dios aprieta pero no t’extermina) fins i tot a la Xina, flipeu! Espere que el quartet de CARMEN que viatja a Pekin faja crònica de l’experiència, de moment ja hem passat la censura (Àngeles ha hagut de traduir fins i tot les lletres de les cançons a l’anglès) i sembla ser que els atributs exhibits per certa actriu tampoc han ferit la sensibilitat dels censors… Tots estem emocionats i encuriosits, a veure que passa a l’orient. Penge una foto del Cantàbric com a postal recordatori d’uns dies que fan palès que també es pot ser feliç sense teatre… encara que siga només unes setmanetes.
Ves que bé!!