Sentia molta curiositat per aquest espectacle produït per la gent del Teatre del Mar, crec que va girant des-de el 2009 i ja m’havien arribat comentaris de que es tractava d’un muntatge que hi havia que veure. He anat així per primera vegada, aquesta temporada, a la Carme. Ho trobava a faltar però es que hem portat uns mesos molt complicats. Veritablement es tracta d’una peça impressionant, construïda sobre els textos, la vida i l’imaginari d’un escriptor rus quasi desconegut; Daniïl Kharms, mort als 37 anys, de fam, a un hospital psiquiàtric de la Rusia que governava un dels sàtrapes més tèrbols i sanguinaris del segle XX: Stalin.
Hi ha de fons un treball molt acurat de fusteria teatral, he trobat una coherència absoluta en tots els elements que confluïxen en escena, fins i tot s’han afegit la pròpia sala amb les seues particularitats ambientals i el públic, escàs i pertinent. Tot s’encaixa amb intuïtiva precisió: les constants evocacions metafòriques sorgides del text, la estètica de la interpretació que els actors recreen, la depurada dramatúrgia, un sentit just de l’espai teatral que juga amb senzillesa i intel·ligència amb la llum i els elements escenogràfics… I uns actors prodigiosos, que aconseguixen una intensitat insòlita en portar al limit una manera de dir i estar boja i dislocada que expressa a la perfecció l’estat d’alienació i angoixa que segurament va patir aquest escriptor aniquilat pels bàrbars amb una crueltat inqualificable.
Un gran treball del dramatug i director Joan Carles Bellviure i dels actors Sergi baos, Margalida Grimalt i Joan Manel Vadell.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=qr122rafJJA&feature=player_embedded[/youtube]
