L’altre dia, a ran de la publicació al diari Levante d’un article que difundia el contingut de l’entrevista mantinguda entre els representants de L’AVETID (asociació valenciana de companyies) després la pol·lemica iniciativa de la Sra. Gil Lázaro de buidar de contingut el Circuit Teatral Valencià convertint-lo en simples receptors ocasionals de subvencions, vaig intentar afegir algun comentari a la verssió digital de l’article sense èxit. És per això que deixe ací el que vaig escriure per tal de que quede constància. La veritat es que eren més interessants els diferents comentaris que l’article en si, no us puc deixar el link perquè la pàgina del Levante funciona fatal i no trobe l’article. En teoria escrivint AVETID el el buscador de la pàgina hauria d’apareixer… En teoria.
És evident que desde fa molt de temps a les instàncies públiques valencianes gestionades predominantment pel PP es promou una cultura d’entreniment absolutament inoqua ideològica i políticament parlant. Sembla que qualsevol manifestació que no es puga instrumentalitzar en benefici dels diferents càrrecs polítics no te la més mínima possibilitat d’ aconsseguir recolzament. Esta noció de la cultura tan allunyada del compromís social i artístic pensava jo que era pròpia d’una minoria conservadora però els darrers anys ha anat arrelant en l’esperit de molts professionals valencians del teatre… És l’única explicació que li trobe a moltes coses al.lucinants que estàn ocorregent darrerament i en especial a este episodi protagonitzat pels representants d’una associació de companyies de teatre que recolzen i defensen públicament que es retallen les ajudes al sector, que s’enerve i es colapse el seu mercat natural (el Circuit Teatral Valencià), que es limite cada vegada més la possibilitat d’exhibir als teatres de València Alacant i Castelló i una llarga llista d’ocurrències propies d’uns gestors públics grisos amb interessos foscos que estan degradant el teixit professional del teare valencià fins a uns extrems que acabaràn sent irreverssibles. Sent vergonya, de veritat.