L’actor de Vilanova i la Geltrú, Sergi López va estar fa uns dies al teatre El Musical del Cabanyal representant el seu monòleg Non Solum. Al pati de butaques n’érem molta gent de teatre i, pel que m’han contat, els quatre dies de representació el pati de butaques va estar absolutament ple. Quin goig, veure l’auditòri tan animat i eixa inconfusible predisposició dels espectadors davant una experiència que preveuen extraordinària. Crec que Mesieur López no va defraudar ningú, posseïdor d’una tècnica depurada i d’una intel·ligència escènica gens freqüent ens va fer un desplegament aclaparador d’experiencies i suggestions fantàstiques. Teatre en estat pur, sustentat quasi exclusivament en la capacitat d’evocar, jugar i imaginar d’un home que arrastra tots els altres… centenars; si ho penses bé, és pura màgia. Per la cabina estava el director i co-autor, Jorje Pico, molt atrafegat i pendent de tot. És lamentable que vinga a casa de visita en compte d’estar per ací contribuint a la construcció del Teatre Valencià. Altre exiliat que afegir a la llista. Reconeixia algunes de les seues obsessions (mes aina moltes) en la construcció del text: al·lusions al gènere, la descomposició de les convencions referides al llenguatge, el joc permanent amb les inèrcies de la percepció, la subversió del temps i de l’espai, les referencies a la quarta paret, els detalls polítics i socials… Moltes coses amb les que m’identifique i que em feren pensar que formaven part de les inquietuds generals dels que intentem reinventar-nos el teatre a hores d’ara, però parlant d’açò amb el meu germà em va dir: «-Es que Jorge i tu us assembleu més del que et penses». Em vaig quedat tot pensarós sense poder concloure res més enllà de la meua admiració cap a Jorge com autor. Sempre he pensat que és el millor de la nova generació valenciana. Ah! Altra cosa. Quina meravella! Algú parlant amb accent català a un escenari municipal… Muir d’insuportable plaer!!!
