Porte unes setmanes prou desconnectat dels avatars socials, polítics i xafarders de la faràndula valenciana, supose que és per això que no m’ he enterat de la polèmica sorgida arran de la Gala dels premis de Teatres de la Generalitat d’ enguany per les queixes que ha fet públiques l’associació de companyies. A mi m’havia dit un pardalet que enguany en compte de dotació econòmica regalaven als premiats uns dies a un balneari i una bossa plena de llibres (supose que del centre de documentació de la casa). Un altre detall prou antiestètic que els assistents havien apreciat es que ja no deixen parlar els premiats. Quin interés té un premi si no li’l pots dedicar a ta mare o a la teua filla o al teu novio? Sembla ser que Natxo Duato si que va tenir el privilegi de poder dir el que va voler. A banda dels diners també han llevat l’escultura de Manolo Boix… L’article que he llegit i explica la polèmica dona la clau del que sembla va ser un nou despropòsit dels nostres administradors institucionals i es que Inmaculada Gil vol canviar totes les coses que van començar a fer-se als vuitanta amb el pretext de que el panorama valencià a evolucionat moltiiiiiiiiiisiiiiiiim els últims anys. En fi, pot ser si ella havera contribuit en aquell temps en la edificació del nostre teatre apreciaria i respectaria una mica més tot el que ha anat consolidat-se aquests anys amb l’esforç de tots. Un exemple és la gala dels premis que suposava un referent , encara que discutit i polèmic, per a tots nosaltres. On ella veu evolució jo veig involució i un conservadurisme artificiós que tot ho abasta i que acabarà convertint tots els teatres valencians en salons socials per a gent despreocupada i desficiosa. Pensant en Abel Guarinos que tant ha treballat pel bon funcionament d’este acte pràcticament des dels seus inicis m’he sentit molt trist. Us deixe el link per si us apetix llegir l’article.També agrairia els comentaris dels que hi assistireu.
