Només faig que buscar un moment d’aquells en els que notes que el teu jo intangible s’ajusta a la teua imatge real per a poder escriure alguna cosa que veritablement surta de mi i allò que poguera dir tinga una arrel que li permeta creixer i resistir les ventades. Però ara estic una mica emborronat, difús, alterat per la pressió dels assajos diaris, que a banda de deixar-me extenuat, m’exigeixen tant d’espai mental que el meu cervell quasi que ni m’aprofita per a les funcions més quotidianament elementals. Em sap greu perquè m’agradaria aprofundir en l’anàlisi de les opinions d’uns i d’altres sobre la situació del teatre valencià respecte de la cosa pública que s’han escrit en este blog o explicar alguna cosa important de les que estem fent ultimament, però em sembla que ara mateix no és possible. Tot i això vull agrair-li a Xavi Puchades els seus comentaris, sempre temperats i perspicaços i espere poder reprendre ràpidament la dinàmica habitual d’este espai que s’esforça per saber i entendre el que passa per l’entorn teatral més pròxim. Així és que aprofite l’avinentesa per demanar auxili i declarar-me inhàbil per als pròxims dies. Espere que amb els vostres comentaris mantingueu l’interés d’este lloc que tan sols aspira a integrar d’alguna manera les coses que diuen i pensen els que vivim per al teatre per estes latituds.Per cert, quina llàstima lo de Juan Mayorga, m’havera agradat assistir.
Blog
IMPÀS
Publicado en: Ideas / Idees