Carmen s’ha representat en tres ocasions a l’edició de la Fira de Teatre de Tàrrega d’enguany, a la plaça dels Comediants. Han estat tres bons moments que David, Merce i Zap han sabut aprofitar per posar-se a la butxaca un públic especialment sensible a un tipus de teatre intens i vertader, fet per a que arribe ben lluny. Pel que a mi respecta els tres dies s’e m’ han estat escolant imatges de les altres vegades que hem actuat a la Fira, i en són moltes… amb Quixot, Ulisses, Cyrano, Pasionaria, Lennon, El Cel, Kraft y enguany la Carmeta. Ens hem trobat amb els de Pont Flotant que ja anaven per la quarta paella de seixanta racions, la Mariplis, paellera major dels «exercicis d’amor», amb el Rimber, els Maduixets amb el seu mascaró de proa Loles pletòrica d’energia liderant el sarau valencià que estava prou animat entre els uns i els altres; companyies, tècnics, programadors. Tots envoltats, com sempre. per este ambientàs gossiflautic tan particular de la fira de teatre al carrer més important de tot l’estat i que en esta ocasió complix trenta anyets. Felicitats!!!L’ultim dia, de tornada a l’hotel, a les quatre de la matinada, llums blaves al fons d’un carrer, un agent que ens fa l’alto… SOPLEEEE!!! S’em va fer tot negre. Jo ja em veia més empresonat que D. José després de matar l’amant de Carmen. M’havia fet dues cerveses! «vera usted apuesto agente, es que me he tomado una cervecita, eso sale?» -Usted sople!. I vaig bufar tan malament com vaig poder sense que es notara massa… «-el carne de condusí» Li’l done i… «-Puede seguir» Imagineu-vos com ens quedarem la Merce, Zap and my… UF!!
