(Segons Inma)
Com l’amic Arlandis ja vos ha explicat, la nostra primera impressió a l’hotel va ser forteta. Abans d’arribar, com sempre, preguntem a algú pel carrer de l’hotel. La dona en questió ens fa l’explicació i remata la frase amb un “CUIDADO” que ens va fer tremolar. Ja a l’ascensor, Merce i jo van tindre un moment molt “Historias para no dormir” pensant en el tipus de coses que poden passar a un lloc semblant a qualsevol peli de sèrie B… el corredor sense paraules… L’interior de la habitació no és que millorara excessivament, però almenys no donava por. I les vistes des de l’habitació del xiquets (que va convertir-se en la meua també, però això és un altra història) eren fantàstiques.
Un altra experiencia va ser la visita al mercat. Tens la sensació de estar a un altre lloc o moment. És un mercat dels de tota la vida, com la imatge que tenía arxivada a la memòria del que és de veres un mercat. I no és que açí al costat no tingem estes coses, però supose que va ser el fet de anar com a visitant i no com a usuària o compradora, el que em va remetre a la meua infantesa, com quan anava amb la meua mare i em dedicava només a gaudir de la bellesa d’eixos “bodegons” que dia rere dia, els mercaders dibuixen a les seues paradetes
Finalment, el viatge a Bilbao va ser tot una experiència. Amb visita cultural, festeta nocturna i un gran èxit dels krafts inclòs.
