(per Josep ZP)
Finalment l’experiència a Pekin ha sigut felòmena, hem fet molts amics i amigues que ens han robat un pedaç del nostre coret així com els ho hem fet nosaltres. “Compartir es vivir” diuen. Ha sigut una estança curta però intensa i hem pogut gaudir del bon menjar xinés que no té molt a vore amb el que coneixem a Espanya, hem cantat al karaoke i menjat amb els típics bastonets xinesos com uns experts atrevint-nos fins i tot amb un bon plat de pèsols. 2h45′. Xina està canviant, això ens contaven Quique i Darío del Cervantes, canvia a una velocitat tremenda obrint les seues portes al món i deixant que la resta entre a vore les seues meravelles, i altres coses. De Mislata a Sueca hi ha un món, imagineu com serà la Xina… no té res a vore. Bé, Sueca quasi no té res a vore amb la resta del món… és igual. Visca Paco Jackson! Jo que sóc el més jove a Bamba potser siga qui més ho nota, la resta ja estan més rodadets i alguns repetixen destí podent comfirmar eixe canvi del que parlàvem. Xè, que ha estat tot molt bonic i ara si ens tornen a temps l’escenografia en unes hores farem funció al Mim.
谢谢 Xina. (Gràcies 中国).
