Després COSMOS i abans el buit aquell que et queda una vegada s’acaba el primer cicle de funcions. En aquest fil em trobe fent equilibris. Juanjo em recorda que tinc el blog abandonat i té mes raó que un Sant. Com fa setmanes que només atenc estrictament les coses imprescindibles aquest espai s’havia quedat quiet quiet. I clar, recapitule i veig que han passat moltes coses que ací no han tingut reflexe així és que començaré poc a poc per tal de recuperar el polç. El refredat al que em referia en el post anterior va derivar en una febre altísima la mateixa nit de l’estrena i vaig necessitar quatre dies per a recuperar-me. Em vaig engoixar el dia seguent tant que vaig demanar la visita domiciliària del meu metge, que per cert, havia de vindre a veure l’espectacle el dia seguent. Aprofite que ha aparegut ací el meu metge per deixar ací testimoni del meu apreci i la meua admiració per la seua manera tan vocacional d’entendre la seua professió. M’estic desviant; ho sent. El maleit virus no em va impedir assistir a la última representació del Festival VEO, encara com, després de tans esforços i maldecaps les funcions són com el premi, i haver-se-les de perdre sense remei és una crueltat. De tota manera, ara que ja porte molts dies recuperadet pense que em va anar molt bé aquesta sacsejada per ha retornar ràpidament a la Terra. Tardaré en obridar els malsons d’aquella nit febrosa, una espiral de gots, un laberint d’escenas, una xarxa mental de la que resultava impossible deslliurar-se. UF!!!!
