Blog

CARMEN A SES ILLES

Publicado en: Sin categorizar

Fa dues setmanes es va presentar CARMEN al Teatre del Mar de Palma. Àngeles, David, Merce i Zapa tornaren molt contents de l’experiència; la connexió amb el públic mallorquí va ser molt bona i els comentaris després la funció molt afalagadors. Van sortir tres o quatre crítiques als mitjans, totes elles molt positives, em pose una ací per anar deixant testimoni del recorregut d’este espectacle que ara mateix estem començant a rodar.

Carmen al Teatre del Mar
9 abril 2010 – 18:46

El teatre de titelles continua sent lamentablement minoritari (a l’estrena de dijous en sobrava mitja platea al Teatre del Mar, i no és habitual). Pateix encara l’injust prejudici que l’encasella com a oferta infantil, producte de la ignorància o el desconeixement d’aquells que l’empren. I a tots ells els hi recomano que no es perdin aquesta versió que els valencians de Bambalina han fet de la tragèdia de Carmen de Prosper Mérimée, i que és una autèntica passada. Una exhibició de recursos teatrals còmics i dramàtics, gestuals i lumínics, coreogràfics i escènics, que garanteix l’entreteniment i la diversió, a més d’amagar algunes sorpreses antològiques que deixaran més d’un bocabadat. Jo almanco és el primer orgasme que veig tenir mai a un titella a un escenari. I és només un exemple entre molts, però que no volem desvetllar aquí per tal de mantenir intacta la capacitat d’encís de la funció.
El muntatge, a més d’enginyós i original, és molt intel·ligent pel que fa a la seva concepció estructural i a la seva dinàmica narrativa. La història és prou coneguda i molt lineal, i a més a més destil·la emocions i sensacions males de transmetre fora text (perquè no n’hi ha de text), la qual cosa podria provocar l’avorriment del públic i la pèrdua d’interès pel relat. Però Jaume Policarpo se’n surt amb mestria i ho contraresta per la via de l’equilibri i l’alternança de les formes i dels recursos emprats. Per començar es tracta d’un espectacle autosuficient, i això ja resulta tan curiós com entretingut. Els mateixos actors-manipuladors són també els tècnics de llums mitjançant flexos ubicats per tot arreu a escena. Magnífica solució per al petit format que tan sovint exigeix la precària actualitat teatral. I a partir d’aquí se’ns proposa un espectacle inesperat i enormement variat, que sap exactament quan comença a defallir, quan l’interès s’esvaeix gradualment per la reiteració formal, quan perd intensitat la narració, condicionada per les limitacions expressives del mateix format utilitzat, i és llavors que immediatament i amb absoluta precisió canvia de terç, introdueix altres formats o gèneres, fins i tot una mena de performance flamenca, un cursa de braus del tot estrafolària o un escena de teatre d’objectes amb clicks de Famobil, que esdevé un autèntic i delirant desgavell còmic hereu dels millors moments del Tricicle. I així mai no decau la funció, perquè no hi ha qui perdi l’atenció en allò que succeeix a escena, susceptible sempre de canviar dràsticament en qualsevol moment. Un divertimento de primer categoria.

Companyia: Bambalina.
Direcció i guió: Jaume Policarpo.
Intèrprets: David Durán, Merce Tienda i Josep Maria Zapater.
Espai: Teatre del Mar.

Javier Matesanz

Este sitio web utiliza Cookies propias para recopilar información con la finalidad de mejorar nuestros servicios. Si continua navegando, supone la aceptación de la instalación de las mismas. El usuario tiene la posibilidad de configurar su navegador pudiendo, si así lo desea, impedir que sean instaladas en su disco duro, aunque deberá tener en cuenta que dicha acción podrá ocasionar dificultades de navegación de la página web. Cómo configurar

ACEPTAR
Aviso de cookies