Blog

Amb tot el descontrol de la fugida de les falles quasi se’m oblida que vaig anar a veure l’ EXERCICIS D’AMOR dels PONT FLOTANT a l’Altre Espai. Estava d’allò més intrigar per mols motius: el primer i principal es que sent molta afinitat afectiva, espiritual i  professional cap a este grup de teatreros de pura raça que s’impliquen a tope amb tot el que fan. Tenen la insòlita habilitat de saber barrejar vida i teatre amb alegria i compromís i darrerament no sols s’emboliquen ells, també arrosseguen una colla inmensa de gent que participa d’una o d’altra manera en els seus espectacles, això crec jo que és el detall que acaba produint el ja famós EFÈCTE FLOTANT que consisteix en una espècie d’enamorament general de baixa frequència que fa de matalàp artistic y socioamistós d’esta companyia de veritat, com les d’abans i que també fa que anar a veure els seus espectacles et recorde la qualitat de les emocions fresques, recent descobertes… emocions pures de joventut.

Em va agradar molt sentir-me un dels alumnes a l’institut de Joan, el bes amb llengua d’Àlex amb Jesús (Em va recordar una nit amb massa copes al Venial amb Jesús parlant de tot i de res on vaig patir un segon d’autoflipe en sentir l’impuls de fer això mateix. No cal que us diga que no vaig gosar), la mala hòstia, just després del joc del bes, d’Àlex, Jesús a la banyera, amb el seu perfecte british english cantant Tom Waits, la carta-declaració d’amor de Pau amb eixa sinceritat tan seua, les bombetes enceses pel terra, que Jesús diguera el meu nom pedalejant a toa hòstia amb la bici, l’amic que cada dia fa la paella…  la celebració de la vida amb la gent que estimes, que era del que es tractava.

Un espectacle amb aquesta intenció deuria arribar a tot arreu. Desitje amb tot el cor que així siga i que este exercici d’amor en forma de Teatre-experiència  proporcione molts moments de felicitat als que el fan i als que el reben.