Àngeles ha sigut la primera en afegir-se a esta iniciativa imaginera-retrospectiva que us vaig proposar fa uns dies enviant-me una foto de la seua infantesa suecana. Ja veieu que, a més d’estar al corrent de les últimes tendències estètiques, la xiqueta ja apuntava maneres artístiques amb eixe posat de pop-star. I eixa caruseta que s’assembla tant i tant a la d’ara mateix… es que ho portem quasi tot apuntadet als gens… Esta xiqueta, si la veus huí mateix ja pots imaginar-te, sense dubtar-ho ni un moment, que de major acabarà a la faràndula
bueeeeeeeeeeeeeeenoooooorrrrrrr!!!! la mateixa careta…igual …igual… es que a veces las caricas en la noche de los tiempos se impregnan de esa dulce fragancia que la ioventutem y la pueril primavera se acerca más despacio que las demás y no hay manera de infraestructurar…amiga, stas igualica…que cuando tenis edad de jugar a las canicas…besicos
en cuanto vaya a elx pillo la mia y la mando,jejejeje, ostia.
ole, ole y ole! ya se te veía el estilazo! sólo te faltan las camper…
«Pos» el vestit de la foto era de paper, que per aquella època s’estilava molt. O al menys a les familys pobretes com la meua. Seria una premonició? Que sapiau que tinc algunes fotetes en la recàmera que són espectaculars! Si la cosa s’anima aniré ensenyant-les poc a poc. També he de dir que el patetisme va anar augmentant amb els anys…
Com dirien les nostres mares
Aiiiiiii la meua xiqueta que rebonicaaaaaa que es.
Yea yea yea peaso foto y peaso artista.
nena, eso es un posado y lo demás son tonterías, pero me engañaste diciéndome que eran fotos de los 80 y yo me he desquitao con una joya que vaya tela.
estás muy mona con tu vestidito de papel