Blog

Ahir diumenge anàrem a veure a la companyia CATEXIS a la CARME TEATRE que oferia una peça curta -30min. Més o menys- dins la programació general de la megatemporada de dansa que ha muntat Teatres de la Gene enguany. La proposta em va resultar molt interessant per diferents motius: la puresa i claredat de la dansa de Muriel Romero, la portentosa l’elaboració sonora de Pablo Palacio i la íntima participació de les llums en la noció general de moviment desenvolupada al llarg de l’obra. L’espai sonor va arribar a agafar una intensitat i una vivesa insòlites, convertint-se sorprenentment en la columna vertebral de la proposta. Tot plegat resultava esteticista ja que s’atenia a la forma prou més que al contingut, encara que tot i això, la estètica mai es pot mostrar lliure d’uns vincles més o menys evidents amb una posició ideologia i en este cas s’apreciava clarament una voluntat de recerca i investigació que en si mateix ja es mereixedora de totes les lloances , reconeixements i besets a les galtes. Hi érem pocs asseguts a la graderia, diumenge i bon oratge mal assumpte per al teatre. Esta setmana estrena PATRICIA PARDO la seua nova producció, jo em trobe molt encuriosit i aniré el primeret, ho dic per si així podera contribuir d’alguna manera a que la Carme estiga «PETADETA» per veure la GRAN PALLASSA. Que córrega la veuuuuu!!!!