Blog

 

Els últims dies veia a Ángeles molt atrafegada amb la comunicació electrònica amb un amic israelià que férem a Polònia mentre participàvem a un Festival de Titelles: Itai, que venia cap ací acompanyat d’un amic coreògraf: Arcadi, amb la intenció de posar en marxa un projecte de dansa contemporània per al que buscaven coproductors a Catalunya.

 

 

La sortida a Dubai diumenge només deixava disponibles dues dies per rebre els visitants, que a més, coincidien amb l’inici de les Falles i amb una convocatòria pseudogeneral per a un sopar González Style. A la fi, el talent innat de la Terratremol de Sueca per a la promoció lúdica-festiva es va concretar en un barrejat de sopar prepaskuero, festa de benvinguda als amics israelians, eixideta marxosa valenciana, reencontre amb els amigüitos fagocitats per la tele, presentació en societat de l’Abelillo, alienació necessaria per al Policarpo major per uns motius y per a la Merce per altres, acomiadament de València després tres mesos de Núria la fetillera de la veu i petit encontre de manteniment per al Juanfran i el Figols que d’ací no res s’han de llençar a la cosa bambalinosa.

 

 

El reportatge fotogràfic ha sortit inconscientment emparellat, no acabe d’endivinar el motiu però segur ha de ser alguna conjunció astral d’aquelles que ens aboquen irremeiablement al dos doble duplicat i emparellat com els ulls, les orelles y les …….elles.

 

 

El problema d’eixir a la nit és que has de tenir el dia següent lliure d’obligacions que et demanen lucidesa o concentració. La nit avançava i anaven produint-se les primeres desercions.

 

 

Per sort Àngeles va extraviar les claus i tots vam haver de deixar el ball per a poder proporcionar-los llit als nostres amics israelians que a les cinc de la matinada els teníem ja desfetets.

 

 

Tot i això encara va haver algú que es va quedar dansant a la Disco-City, que per cert, estava pleneta de teatreros i teatreres…