Ahir vaig assistir a l’estrena del nou espectacle d’Albena. És la primera vegada en la meua vida que m’he sentit incapaç d’aplaudir en acabar una representació teatral tot i que estime i admire sincerament a tots i cadascun dels actors i actrius que l’interpreten. El text és de Piti Espanyol i la direcció, és clar, de Carles Alberola.
…jo també hi vaig ser a l’estrena. Per què no vas poder aplaudir… ?
Tenias una lesión en las manos ??
A mi me ecantó la obra, la interpretación y la puesta en escena. un diez en todos los aspectos.
PS.: apludí a rabiar hasta la cuarta salida de los actores a saludar.
Si puedo, cuando vengan a Alzira volveré a ver la obra teatral.
salu2
Bé Pepe, supose que el fet de que no sigues xiquet, dona ni homosexual et va permetre l’aplaudiment rabiós aquest al que et referixes.
Vi el espectáculo y no me gustó. Admiro a todos los interprete y en especial a estos, el texto y la dirección no me aportaron nada nuevo. Pero yo si que aplaudí. Felicite a los actores por el esfuerzo, y en privado con los que tengo confianza ya les diré mi opinión sobre el espectáculo. No entiendo que un compañero se deje llevar por la rabia y la frustración y no aplauda, o no tenga una sonrisa o una muestra de apoyo con un compañero. Humildad y humanidad, por favor!!! Yo no soporto a Alberola ni entiendo su éxito, pero sólo soy un espectador más, no recomendare este espectáculo a nadie. Tampoco la Dona Irreal, muy estético pero para mi parecer vacío y con muchas oportunidades desaprovechadas. Pero felicité a Cristina, os aplaudí y te felicité a ti también Jaume, el esfuerzo que dedicáis a cada espectáculo siempre es de agradecer.
Bé paquito, si no vaig aplaudir no va ser per ràbia ni molt menys per frustració. Admire sincerament els companys quant veig una obra brillant, honesta i ben muntada. No vaig aplaudir perquè no vaig poder, pur desconcert. El que si vaig fer es saludar a Sergio, Juanfran, Vero, Inés… després la funció i és precisament el respècte que sent pel seu treball el que en va impedir dir-los res del que pensava del muntatge. No és gens grat defensar uns personatges amb els que no creus i vaig pensar que no tenia cap dret per a questionar certs aspectes ideologics que transmet l’obra i que a mi em van resultar molt ofensius. No sé que té a veure la dona irreal amb tot açò. Si no et va agradar em semble genial i preferiria que m’ho haveres dit en un context més amable, sembla que m’ho plantejes com un retret.
M’agrada que Bramant, Copia Izquierda, La Carme, Pont Flotant, Arden, Albena o qualsevol de les companyies valencianes estrenen espectacles fabulosos, no hi ha cosa que m’agrade més, em fa sentir veritablement orgullós. El que no m’esperava mai es veure aguaitar a l’escenari valencià fantasmes que jo em pensava que s’apareixien el altres castells més rancis. També t’he de dir que sembla ser que jo tinc una sensibilitat massa susceptible a l’ostentació masclista i al paper social i ideològic del teatre. Tots tenim defectes.
vaig esta vesprada a vore l’obra… ja vos conte, si que és veritat que vaig amb una boníssima predispocició. Gràcies pels vostres comentaris
uf, uf
Estos dies que surt prontet al carrer, pareix que surt un dia gris i de sobte PÈM! solana al canto. Demà quin temps farà…?
Me n’alegre de trobar veus sinceres i crítiques amb el nostre teatre. A mi també em va indignar molt l’obra (em pareix un poc lleig per la meua part comentar-ho per internet, per què no he parlat amb els actors personalment, però és ací on ha sorgit el debat). Pense que, amb l’excusa de riure’s de la correcció política, l’obra té un missatge retrògrad, on les dones són histèriques, cíniques i al final el que realment volen és sexe, on els homes són víctimes incompressos, els mestres són hipercorrectes i permissius, etc, etc… Crec que l’actuació està bé, els personatges estan sostesos, l’obra té ritme, però hem d’anar més enllà i plantejar-nos quan fem teatre què és el que realment volem transmetre. Em sorprén que en general no sorgisca este debat (per això deixe este comentari). Com diu Jaume, potser estigam més sensibles a estes qüestions, però la veritat és que jo sóc professor, i parlant amb altres dos companys del meu institut que havien vist l’obra també veien i estaven en contra del transfons de l’obra. Pense que està molt bé no aplaudir de volta en quan, i més quan es tracta de companys i amics.