Blog

EIXA COSA TAN RARA QUE SÓN ELS PREMIS

Publicado en: Íntimo / Íntim

Arriba la primavera, la caloreta, refredats tontos pels canvis de temperatura, l’armari indecís entre les calces i els jerseis d’entretemps, la pell blanca fins ara amagada a l’abric de l’hivern, les primeres alèrgies, altra vegada el canvi d’hora… I el premis! Els de l’Associació d’actors, els Abril, els de Teatres…

Nominats als Abril com empreses productores. Pareguem un anunci de Colgate! 

Jaume diu (i no s’equivoca) que sóc la que més disfruta d’estes coses. És cert. M’ho passe realment bé, com quan jugue al parxís alguns diumenges amb la family. Disfrute més del procés que del resultat. Quan no hem estat nominats també, encara que no de la mateixa manera. Mentira, ara que pense. Recorde un any que hi hagueren coses que no m’agradaren gens ni miqueta, i em vaig rebotar com una xiqueta. Però he madurat, sí senyors. Hi ha que relativitzar estes coses (per l’amor de déu!) i mal anem si els premis o no premis et fan pensar que eres millor o pitjor o que el que fas és fantàstic o nefast. Ja som tots grandets, no? No negaré que no m’agrade estar nominats i que ens donen un premi: l’ego és l’ego i tots els tenim (alguns més gran que altres, també és veritat).

Benja, president dels Abril i “sus chicas florero” en la presentació de les nominacions

 

Però el no guanyar no em fa sentir especialment mal. Em podeu dir càndida, innocent o que practique l’autoengany, però quan et diuen que el teu treball està nominat a mi sempre em dona el punt de que és perque hi ha gent per ahí que t’aprecia una miqueta o, com a mínim, no t’odia de manera exagerada. I m’agrada eixa sensació (deu generar-me endorfines antidepresives que corren por mis venas a lo loco o algo similar). I m’alegre quan algú a qui jo també estime li passa el mateix. I este any hi ha molts, així que tinc els neurotransmisors p’arriba i p’abajo descontrolats tot el dia! Ara pareix que m’ha entrat la vena «happy flower», veritat? Cumbaia magüey, cumbaiaaaaaaaaaaaa… All toguether now! Fotre, ja m’embalatat.

El resultat al final serà el menys important. El que conta és que els meus pares estan encantats, que durant uns dies és parla una miqueta més del teu treball (la publicitat mai ve malament -per cert, que les nominacions són per KRAFT-), que ja tinc una excusa per posar-me eixe vestidet tan «monu» que vaig comprar al tun-tun i que no tenia ni idea de quan podria estrenar ara que estic estupenda de la muer, que et trobes amb un grapat d’amics que feia temps que no veies i t’unfles a pegar-te apretons (mmmmmm), que aprofites per anar de festa un dilluns i bon dia sense pensar en la resaca del dimarts (ai)… I si, damunt, t’emportes un premi a casa, millor que millor. Sempre pots fer-te la guai i la «sobrà» diguent que l’has posat al bany. Osea.

A disfrutar de la festa teatreros!

(Mireu quines caretes de felicitat arreplegant el premi per Pasionaria. Ai, que joves…)

 Premis TGV 2001

5 thoughts on “EIXA COSA TAN RARA QUE SÓN ELS PREMIS”

  1. Enhorabuena por la nominación!!!!
    A ver si hay suerte, porque supongo que de eso depende mucho que te den un premio o que no te lo den. Y además si llueve pues siempre queda bohemio. Tu trofeo bajo el brazo mientras te ta`pas el pelo (arregladito de la peluquyería para la ocasión) con una bolsa de mercadona…Ais…
    Besos de entretiempo!

  2. Crec que sóm molt afortunats només pel fet de treballar i compartir viatges, rises, apretons, besos i el que ens demane el body amb gent tan fantàstica. I taaaaaaaaaan guapos! Moltes gràcies a tots!
    Angeles

Comments are closed.

Este sitio web utiliza Cookies propias para recopilar información con la finalidad de mejorar nuestros servicios. Si continua navegando, supone la aceptación de la instalación de las mismas. El usuario tiene la posibilidad de configurar su navegador pudiendo, si así lo desea, impedir que sean instaladas en su disco duro, aunque deberá tener en cuenta que dicha acción podrá ocasionar dificultades de navegación de la página web. Cómo configurar

ACEPTAR
Aviso de cookies