Fa dies que treballem per tal d’encarrilar la producció de El Geperut de Notre Dame, que, com sabeu, estrenarem a l’Escalante Centre Teatral el mes d’octubre. Cadascú des de la seua parcel·la va fent les aportacions necessàries perquè tot rode com cal. L’olor a pintura i a cola ja ha impregnat el taller de construcció i dia rere dia naixen criatures fantàstiques de les mans de Jaume. Ara mateix té un bon repte al davant, la construcció de Quasimodo, un element fonamental en l’espectacle que ha de resoldre tècnicament perquè no ofegue l’actor Hèctor Fuster. Pasqual Peris ja té els dissenys de vestuari fets i afagarà l’agulla el pròxim dilluns. Odéon ja està donat-li forma a l’escenografia i Albert Sanz està fent una música exquisida. Víctor Antón ja comença a imaginar llums i colors per a Notre Dame, i té mèrit la cosa perquè encara no s’ha llegit el text!
És un plaer per a Ángeles i per a mi coordinar un equip de professionals així, tots amb un nivell d’entrega i responsabilitat exemplar. De vegades pense en el grau de maduresa que ha aconseguit la professió valenciana i en la falta de projectes d’una certa envergadura que puguen desenrotllar veritablement la capacitat creativa dels nostres professionals. Som conscients de la sort immensa que tenim en capitanejar un projecte d’estes característiques en els temps que corren, de manera que ho farem amb tota la responsabilitat que mereix l’ocasió.
Dilluns a la vesprada la gran cita: comencen els assajos! L’últim a incorporar-se al repartiment ha sigut Bruno Tamarit. La resta, que ja hem nomentat alguna volta, són Héctor Fuster, Yanka Saballs, Miquel Mars, Nelo Gómez, Paula Llorens, Carlos Vidal i Guille Zavala, un grup d’actors entusiastes que farà parlar els pròxims mesos.
Josep Policarpo
Vos envie les primeres flaires de suor que es barejaran amb les de cola, tela, focus i fusta.
¡Com m’agrada llegir els vostres posts! És molt bonic escoltar aquestes paraules…(d’amor, senzilles i tendres…), jijiji.
¡S’em possa un somriure, que em dona la volta a la cara! 😀